L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘L’Estat els ataca i ells... se separen’

Aquesta nit, el president Torra ha anunciat per sorpresa la compareixença d’aquest migdia, de la qual han de sortir els termes del final d’aquesta legislatura. La legislatura està acabada. Sembla impossible que Junts per Catalunya i Esquerra refacin la confiança perquè quan el president del Parlament li diu al president de la Generalitat que per preservar les institucions millor que no voti i el president de la Generalitat li contesta que, precisament per preservar les institucions, el millor és desobeir la Junta Electoral, som al cap del carrer: no queda el més mínim rastre d’unitat estratègica, ni tan sols tàctica o conjuntural i, per tant, el que queda als dos socis del govern és el divorci. El que passa és el que termes del desacord li corresponen al president de la Generalitat. I fins on sabem, el president Torra vol salvar els pressupostos però vol que quedi clar que Esquerra, en la persona de Torrent, ha estava tèbia en la defensa dels interessos de l’autogovern.

El més curiós, per no dir el més trist, és que JxCat i Esquerra se separen en un moment en què a l’Estat li és igual a qui s’ha de reprimir o limitar drets.

Ahir, el Tribunal Constitucional va obrir la via penal contra Roger Torrent i la mesa del Parlament per haver tramitat una resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP en resposta a la sentència de l'1-O que reiterava la defensa del dret a l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Es dona la circumstància que qui va portar la resolució al Constitucional va ser el govern en funcions de Pedro Sánchez.

Però és que gairebé a la mateixa hora, el Tribunal de Comptes imposava una fiança de 4’1 milions d’euros a 28 persones, de Puigdemont i Junqueras en avall, pel cost del referèndum de l’1 d’octubre. Si no paguen en 15 dies se’ls embargaran els béns. Per això ens permetem de recordar-los

que hi ha un compte de la Caixa de Solidaritat per cobrir la fiança. Crec que tots els que l’1 d’octubre vam anar a votar i qualsevol persona que cregui que l’Estat no fa més que empitjorar les coses, té el deure d’ajudar a fer que la repressió no vagi més lluny.

L’Estat viu en una mena de 155 continuo, per no dir de venjança continua. Castigar penalment el president del Parlament pel debat és tan ridícul, és de dictadura. A la monarquia no se la pot reprovar. L’autodeterminació no es pot reclamar. A qui ho faci, se’l castiga. ¿Creu que perquè es prohibeixi parlar de l’autodeterminació, desapareixerà la majoria parlamentària que la vol? ¿O desapareixerà el republicanisme? ¿La nació més antiga del món (o això diu la propaganda nacionalista) no aguanta una votació d’una resolució al Parlament?

Que Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP intentin fer front per separat a aquest sense sentit... és un sense sentit.

Els ho va dir ahir Jordi Turull: “Si volen que la nostra estada a la cel·la sigui més feliç, si ens volen fer feliços, episodis com els d’ahir no els facin, hi són a temps. No soc feliç a la presó i em poso molt trist quan veig episodis de desunió. La gent que ens envia cartes no entén res, per això els hi faig aquest prec. Estic segur que ens podem posar d’acord. Hi ha hagut moments molt complicats però, més que unitat, si hi ha lleialtat i confiança amb una gent que vostès saben que hi és, a tots els racons de Catalunya, que s’ha mobilitzat i es mobilitza per aquesta causa, no els podem fallar”.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.