L'anàlisi d'Antoni Bassas: '160 estrangers han vingut a viure la Diada'

Ja fa uns mesos, abans de l’estiu, un grup de persones van reunir-se amoïnades per la correcta difusió del cas de Catalunya a l’estranger. La majoria eren dones casades amb estrangers o amb clients, feines o interessos diversos a Europa o altres països i amb ganes que el món no es quedés només amb les imatges espectaculars de l’1 d’octubre ni comprés només el relat del govern espanyol, que és el que té una difusió més fàcil als mitjans estrangers perquè és la “normalitat”.

El cas és que entre els uns i els altres, tirant de contactes, de dir-ho per Twitter, han acabat convidant a veure la Diada de demà 160 estrangers que estan dormint a casa de voluntaris.

Ahir van viatjar fins a l’exterior de la presó dels Lledoners, al Bages. Avui participaran al paranimf de la Facultat de Medicina de Barcelona, a l’Hospital Clínic, en un debat en què s’espera que el president Puigdemont els dirigeixi unes paraules. De fet, és per a ells que Pep Guardiola va gravar un vídeo en diversos idiomes, des de Manchester, que es va viralitzar la setmana passada.

Ahir vaig tenir ocasió de saludar la majoria de ponents. Són gent que s’han pagat de la seva butxaca el viatge des de França o Alemanya fins al Quebec. Vam parlar de com és percebuda la causa catalana al món. Em van confirmar que el punt més alt d’interès per Catalunya va ser després de les imatges de la violència policial de l’1 d’octubre, però que després el cas ha perdut pistonada. Per què?

Hi ha una idea molt estesa: el món ja té prou problemes. En concret, a Europa el principal debat polític és sobre la immigració, percebuda com un problema real per a molts ciutadans europeus, un problema que està fent créixer el vot de partits d’extrema dreta en uns quants estats. Preocupa la situació econòmica després de la crisi, el futur de la Unió Europea, el Brexit. I costa d’entendre que Catalunya, un país que sembla ric, que funciona, que coneixen fins i tot personalment perquè hi han estat de vacances i els ha encantat, amb una capital mundial com Barcelona, sigui ara un problema. Com si no n’hi hagués prou, de conflictes. Però no és Espanya un estat democràtic?

Tots aquests ‘catalan friends’ que són aquests dies a Catalunya han de recórrer sovint a aquests arguments per respondre a totes aquestes preguntes. Els diuen que als catalans no els ha agafat res de cop i volta, sinó que el que demanen és el resultat d’un desencontre creixent amb un estat que fa un discurs hostil, que el que demanen no és res diferent del que va ser possible a Escòcia o al Quebec i que ara, a sobre, per intentar fer el mateix que a Escòcia o al Quebec, han estat policialment reprimits i els seus líders són a la presó, acusats de delictes que les justícies europees no veuen enlloc, fins al punt que han deixat els exiliats en llibertat.

I encara els donen un argument més: a Catalunya, més de dos milions de persones van ser durament reprimides per voler votar. Van protegir les urnes personalment. Quan les urnes estan en perill en un lloc de la Unió Europea, és que el perill ja és a casa. Quan un dret és atacat en un lloc del món és atacat a tot arreu.

Demà aquests estrangers amics de Catalunya se sumaran als centenars de milers de manifestants de la Diagonal. Viuen amb molta excitació una experiència que no han vist mai, una manifestació a la qual s’han apuntat més de 430.000 persones. Demà torna a ser un gran dia.

Avui, l’ARA publica l’article titulat “Llibertat, justícia i democràcia. República Catalana”. El firmen des de les presons de Mas d’Enric, Puig de les Basses i Lledoners, des de Ginebra, Brussel·les i Saint Andrews, Dolors Bassa, Antoni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Anna Gabriel, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira, Jordi Sànchez, Meritxell Serret i Jordi Turull.

Llibertat per a tots ells i per a tots els processats. Bona Diada i que tinguem un bon dia.