L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una bona estratègia serà governar bé'

Sembla que la gran notícia d’aquesta setmana serà el trasllat dels presos polítics a presons catalanes, de manera que, d’avui en vuit, dilluns de la setmana que ve, dia 9 de juliol, Sánchez pugui rebre Torra a la Moncloa amb aquest trumfo a la mà. Sí, perquè Torra li podrà dir amb tota justícia que els presos haurien d’estar en llibertat i que el trasllat a Catalunya no és una gràcia sinó una obligació, i Sánchez li podrà contestar si creu que un govern del PP hauria acostat els presos.

No es perdin, per cert, la crònica de l’Empar moliner d’avui, “Últim viatge a les presons de Madrid”, en què explica com va ser la visita a Carme Forcadell, “que ja pensa en la presó que escollirà a Catalunya i a sentir com li tornen a dir Carme”. I Torra li podrà dir a Sánchez si creu que podria estar assegut a la Moncloa si els independentistes catalans o els nacionalistes bascos no l’haguessin votat. I en això estem, en la tornada de la política institucional quan encara estan obertes les ferides després de l’1 d’octubre. O sigui que, mentre Sánchez i Torra dialoguen (amb els límits coneguts), Borrell vigila la diplomàcia catalana i es disposa a desplegar un argumentari espanyol als mitjans i centres de pensament internacional. Borrell no farà com el PP, que negava la diplomàcia catalana a base de menyspreu i la silenciava a base de censura, Borrell hi respondrà, cosa que sens dubte serà una bona prova per a l’equip d’Ernest Maragall a la conselleria d’Exteriors.

La política de partits ens ha portat un nou senyal d’Esquerra que indica que no està per pactes a les municipals amb el PDECat i Puigdemont, i que diu que no renuncia a la via unilateral, però que no la pensa practicar perquè ara és doctrina aprovada pel partit i explicada per Aragonès que “per guanyar hem de ser més, i més forts, necessitem majories imbatibles, molt més àmplies, com les del 3 d’octubre”. L’independentisme està a l’espera, tocat per les presons i els exilis. El nou govern té una obligació que és governar i ho hauria de fer sense por que li diguin que torna a la normalitat com si la normalitat hagués tornat. No hi donem més voltes: els presos, els exiliats, el judici que vindrà ho fa tot molt emocional, molt greu. I, alhora, la sanitat ha de funcionar, el curs escolar ha de començar. I si s’agafen a l’entrevista que li vàrem fer aquest cap de setmana a Ernest Maragall, la República s’ha d’anar desplegant a través, també, de la feina del Govern. Curiós: Sánchez és president amb els vots de l’independentisme, Junts per Catalunya i ERC governen junts però marquen distàncies. Els bàndols estan clars, les estratègies, no. Governar bé hauria de ser una bona estratègia.

Al fons d’aquest panorama hi ha el PP, que encara viu sota la trompada de la moció de censura. Soraya ha estat avui a Barcelona. Sobre el trasllat dels presos polítics ha criticat Sánchez per afavorir els que van voler fer un "cop a la democràcia". Casado diu que els independentistes, si volen, que s’exiliïn, Cospedal diu que traslladar presos d’ETA al País Basc és humiliar les víctimes del terrorisme. El PP continua contaminant la convivència.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.