L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El que Forn sap de Barcelona i la presó’

El conseller Joaquim Forn encapçalarà la candidatura de JxCat a les eleccions municipals de Barcelona. Ho ha anunciat a les 8 del matí amb un seguit de tuits, el primer dels quals deia:

Forn ha avançat que compta amb Neus Munté. Encara que aquesta decisió aclareix una mica el panorama sobre quina oferta presentarà el món postconvergent als seus electors, la incògnita persisteix, perquè per més que no puguem donar per fet que Forn serà declarat culpable al judici que començarà d’aquí 15 dies, no ho podem descartar, tampoc. I una cosa és ser alcalde a la presó, que és perfectament possible, i l’altra és fer d’alcalde des de la presó, que és molt difícil a efectes pràctics. Cal saber qui serà el número 2 de Forn que es convertiria, de fet, en el número 1.

Ha sonat Elsa Artadi. Hi ha moltes possibilitats que ho sigui, però no és segur. Artadi no anunciarà res a curt termini. De què depèn que Artadi faci tàndem amb Forn a Barcelona? Depèn de com acabés sent el tàndem: amb quin equip, de quines responsabilitats tindria, de qui agafa el seu departament (porta Presidència i fa de portaveu, que són encàrrecs importants), i depèn també de la Crida, perquè tal com expliquem avui.

Un altre dels presos polítics, Jordi Sànchez, està tancat la direcció per liderar-la, que s’ha de sotmetre a votació aquest dissabte en el congrés fundacional d’aquest nou espai polític, que de moment comença com una associació, que acabarà sent un partit el dia que decideixi presentar-se a les eleccions i que tindrà Carles Puigdemont com a president fundador. Doncs bé, quin nom sona per a secretària general del partit? Elsa Artadi, que ja va sonar com a presidenta de la Generalitat en lloc de Torra.

Més enllà del fet que no hi haurà una candidatura independentista unitària a Barcelona, i que això fa que el resultat sigui incert, cal aturar-se un moment a parlar del pas que Joaquim Forn ha fet aquest matí.

Es tracta d’un pas molt meditat, d’algú que en condicions normals hauria estat segur el substitut de Trias, que fa dècades que és a l’Ajuntament, que coneix la ciutat i que pateix per la ciutat, que creu que té un projecte i un to per Barcelona, com han pogut comprovar tots els que l’han visitat a Lledoners aquests dies. Crec que en el seu anunci de presentar-se hi ha més sentit del deure que entusiasme, perquè sap de les limitacions que la presó li pot imposar. És a la presó des del 2 de novembre del 2017, aviat farà quinze mesos. Ve d’una vaga de fam i va al judici de la seva vida. Forn és el primer que sap allò que va dir no fa gaire un altre company de presó, Jordi Cuixart: "Calen nous lideratges, no es pot governar un país des de la presó o l'exili". Però, per dir-ho així, Forn no pot evitar-ho: fa 20 anys que dedica el seu temps a Barcelona. Està interessat en els grans projectes de Barcelona però també en el seu dia a dia, i va entrar de regidor fa 20 anys. Forn és un actiu per a Barcelona i ha fet el pas de la presó estant. I tot plegat mereix el nostre reconeixement.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.