L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El net de Franco i els CDR’

Avui desenterren Franco del Valle de los Caídos. Dos apunts:

Un. La notícia és històrica. Feia 44 anys que Franco era mort i fins ara no havia estat possible retirar el seu cadàver de l’homenatge públic en aquesta mena de piràmide faraònica on el dictador es va fer enterrar.

Dos. Que desenterrin Franco no vol dir que enterrin el franquisme.

El franquisme està present en el bloqueig mental que impedeix a la cultura política i social espanyola acceptar que Espanya és un estat plurinacional. Fixin-se que l’any 78, tres anys després de la mort de Franco, va ser possible posar a la Constitució que Espanya era una nació composada per nacionalitats i regions. En els 40 anys que han vingut després no ha estat possible desenvolupar aquest concepte de nacionalitat, i molt bona part de l’ofensiva radical que el PP va llançar contra l’Estatut del 2006 era perquè el preàmbul deia que era aquesta article de la Constitució el que reconeixia Catalunya com a nació. El franquisme ha deixat com a herència l’autoritarisme, que ha estat visible en el món tancat dels jutges, dels militars i les policies, de la monarquia i el discurs del rei del 3 d’octubre, l’anticatalanisme, el temor reverencial dels mitjans i els partits espanyols a preguntar-se si Espanya pot articular-se com un estat plurinacional.

En això, les cultures polítiques de Catalunya i d’Espanya han estat diferents. En volen una prova? És difícil trobar a Catalunya noms de carrers, avingudes o monuments dedicats a noms del bàndol guanyador de la guerra civil. Els van canviar de seguida. Francesc Macià va substituir amb Calvo Sotelo i Verdaguer al General Mola. En canvi, si vostès han anat per Espanya, trobaran nomenclàtor franquista molt fàcilment.

Sobre el monumental Valle de los Caídos, recordem que Franco volia una mena de piràmide, que, com les dels faraons, recordés pels segles dels segles que a Espanya hi va haver una creuada per salvar la civilització occidental i que ell va ser el cabdill designat per la providència divina per conduir-la i guanyar-la. La creu fa 152 metres d’alçada. La van construir 20.000 presoners de guerra. S’hi van estar 19 anys per fer-la. I avui encara hi ha enterrats, barrejats, de qualsevol manera, les restes de 33.000 morts de la Guerra Civil, entre els quals, el fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, que ocupa una tomba preferencial com la de Franco.

Avui, al diari La Razón, entrevisten Francis Franco, el net gran del dictador. L’únic que va entrar a espatlles el taüt fa 44 anys i el treu avui. Diu coses com ara “a mi abuelo no le perdonan ni los comunistas ni los masones”. Diu que “las asociaciones de la memoria histórica, bien regadas por el PSOE, cumplían la misma misión que los CDR en Cataluña” i ho remata amb un “es el primer paso de otros más para cargarse la Transición y la monarquía. Nosotros somos la punta de lanza”. Aquest franquisme també és viu encara.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.