L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Franquisme constitucionalista'

L’allau de notícies que ens afecten és tan gran que acaba sent contradictòria. Hem vist gentades a les botigues: bo per al comerç, però per a la contenció de la pandèmia, possiblement, no serà gaire bo. Comença a ser realista pensar que no hem de forçar les trobades nadalenques més enllà de la nostra pròpia bombolla familiar de cada dia. Als Estats Units van celebrar el Dia d’Acció de Gràcies, la gran trobada familiar que atura el país, demà farà 15 dies, i els casos s’han multiplicat. I alhora, aquí la tenen, la senyora Margaret Keenan, britànica de 90 anys (la setmana que ve en farà 91), que ahir va ser la primera persona del món a rebre la vacuna del covid-19, la fabricada per Pfizer/BioNTech. La dona estava molt contenta perquè aviat podrà tornar a estar amb la seva família, després d’haver hagut de passat un any sola a casa. I minuts més tard, un home de 81 anys, de nom William Shakespeare (no és una broma), va rebre la vacuna i darrere d’ells desenes de britànics més grans de 80 anys. La vacuna ha arribat el mateix 2020, la qual cosa és un èxit científic sense precedents. Esperem que ens faci profit a tots.

Al costat de la pandèmia, vam marxar de pont amb el Tribunal Suprem deixant els presos polítics a la presó, alguns per quart Nadal consecutiu. El Suprem els va negar els beneficis a què tenien dret com si les decisions de règim penitenciari favorables als condemnats haguessin sigut un desafiament a la seva sentència. Ho diu avui en Ramoneda, i es veu molt clar. Fins i tot demanen als presos polítics que es rehabilitin.

I, aleshores, fixem-nos-hi: ens van pintar el judici del Procés com un èxit de l’estat de dret. La justícia havia fet un judici tan just que fins i tot havien accedit que el veiéssim per la tele, tot el pes de la llei havia caigut sobre els sediciosos, els balcons d’Espanya s’havien omplert de rojigualdas i el rei havia estat fantàstic amb el seu discurs, tant que era com son pare, aquell gran defensor de la democràcia el 23 de febrer del 1981. Tots dos havien salvat Espanya d’un cop. Tot estava en ordre, no? Doncs no: manifest de militars retirats contra el govern espanyol. I, atenció, perquè ja suma més de 600 firmes, 44 de generals. I tot perquè el govern de Sánchez i Iglesias aguantarà amb el suport d’Esquerra i Bildu.

En aquest sentit, no es perdin l’article que firma avui el filòsof Ferran Sáez Mateu: "Constitucionalisme franquista (o franquisme constitucionalista)". “Ara ja queden pocs dubtes que la Constitució del 78 no va representar mai la fi del franquisme, sinó justament la garantia legal de la seva continuïtat històrica (Felip VI) i social (els milions d’espanyols conscients, encara avui, d’haver guanyat una guerra). Aquest desembre del 2020, la Constitució del 78 encarna la impunitat del que ha perdurat del cop d’estat del 18 de juliol del 1936”.

I acaba: “Un emblema nazi enmig d’una concentració per defensar la Constitució espanyola. Això vol dir, ras i curt, que aquí hi ha un malentès monstruós, i els que l’haurien de resoldre són precisament els constitucionalistes. No sé com s’ho faran: ara mateix ja els comença a resultar molt difícil deslliurar-se d’aquest entorn tòxic”.

I aquí, la vacuna per a Espanya no es veu per enlloc.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.