L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La gran comèdia'

Encara estem estabornits per la trompada dels més de 12.000 morts i els centenars de milers d’aturats que ens deixa la pandèmia, però, mentrestant, la vida pública continua fent el seu curs i ens deixa igualment estabornits.

Vam començar la setmana amb el Tribunal Suprem impedint que el govern valencià es comuniqui amb el català o el balear només en català.

Ahir, el Tribunal Constitucional va decidir que els presos polítics continuïn a la presó mentre estudia els recursos d’empara a la sentència de l’1 d’Octubre, i això que hi ha pronunciaments a favor d'Amnistia Internacional, del Consell d’Europa i del grup de treball de les Nacions Unides.

Ahir, al judici del major Trapero, la seva advocada, Olga Tubau, va afirmar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenien un “interès directe” en la condemna al major perquè veurien “restablerta” la seva imatge després de les pallisses que van venir a clavar.

L’estat espanyol fa el seu curs, sí. Mireu si el fa que, per arrodonir aquest pòquer, ahir el PSOE va votar al costat de la ultradreta i la dreta nacionalista per impedir que el Congrés investigui el rei Joan Carles.

Els socialistes creuen que així protegeixen la Corona, que protegeixen l’Estat, però, sobretot, que es protegeixen ells mateixos, com a partit d’estat, que s’alternaran al govern amb el PP i que podran col·locar milers de càrrecs a Espanya, a Europa i al món. Després, la polèmica ha acabat degenerant en una batalla per la imatge.

Abans-d’ahir el Parlament de Navarra va votar despenjar el quadre del rei Joan Carles, i a Espanya, quan es despenja el retrat d’un rei, sobretot d’un rei que encara viu i que és pare del monarca en exercici, hi ha gent que s’amoïna molt pel que pugui acabar passant (abans hauríem dit que córrer a posar els diners a Suïssa). Un treballador despenjant el retrat d’un rei és una imatge icònica, de canvi de règim, que divideix la política entre els que volen que marqui tendència i els que volen impedir-ho.

I anar tapant les vergonyes del rei Joan Carles no és adult, no és coherent amb les exigències de comportament honorable dels càrrecs públics. És obsolet, és d’un paternalisme tronat. Paternalisme amb la societat, no fos cas que amb el rei declarant en una comissió del Congrés ens poguéssim arribar a creure per un moment que tots som iguals davant la llei i acabéssim demanant escollir entre monarquia o república. ¿O és que ens estan dient que l’exèrcit només accepta la democràcia si a dalt de tot hi ha la monarquia reinstaurada per Franco?

L’auxili constant dels socialistes als Borbons està destinat a protegir els interessos de qui agafava els diners, de qui donava els diners i dels governs que miraven cap a l’altra banda mentre algú pagava i algú cobrava.

Poden continuar fent-t’ho, però com més temps ho facin més augmentarà l’aire de gran comèdia que ningú no es creu al voltant de la Corona. És allò que va passar amb aquell discurs de Felip VI al principi de la pandèmia. Acabava de saltar l’escàndol dels diners del seu pare a Suïssa i el fill no en va dir res. Cada cop que no en digui res, l’omissió serà més atronadora. No volen ser conscients que una de les decisions que permeten dir més clarament al món que Espanya és una democràcia és que la Fiscalia del Suprem investigui Joan Carles. Això sí que enforteix un estat. Votacions com la d’ahir, aferrats a la inviolabilitat, no fan més que convertir l’Estat en un búnquer.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.