L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’absurda derrota de la majoria'

Què volen que els digui, si l’independentisme té majoria al Parlament però ahir es va quedar en minoria. Si el PDECat, Esquerra i la CUP tenen presos i exiliats i això ens fa estar amb el cor encongit sense distinció de quin partit són però els partits continuen fent distinció entre ells. Què volen que els digui, si Torra va demanar al Parlament la setmana passada que els partits que comparteixen Govern deixin de mirar-se de reüll i resulta que tot el dia es miren de reüll.

Tinc el màxim respecte personal i polític per als presos i exiliats. El preu que estan pagant per les seves decisions polítiques no és de justícia, és de venjança. Però aquest respecte no m’impedeix dir-los que ahir no van estar a altura. Concretament, no van estar a l’altura de la victòria del 21-D. Perquè aquell dia la gent apallissada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i frustrada perquè la independència proclamada no s’havia fet efectiva, els va tornar a votar. Perquè va entendre que calia respondre a la violència de l’Estat de la millor manera, que és guanyant-lo a les urnes. Ja no esperava independències immediates. Esperava fer amb el capital que tenia, i el capital era i és la gent. Ahir, la divisió entre el PDECat i Esquerra no va posar la gent per davant. I no perquè la gent sigui la bona i els polítics els dolents, sinó perquè ara mateix el que tenen el PDECat i Esquerra, si van junts, és la gent. La gent els ha donat el Govern i la majoria del Parlament. El PP no és el Govern. No és poca cosa. És una victòria. No val per a res, això? No hi ha lideratge ni estratègia compartida. L’única estratègia sembla aguantar el Govern fins que arribin el judici i les sentències, que aixecaran una onada d’indignació que es pot transformar en vots.

Crec que molta gent no entenem, o ho entenem però no ens importa gaire, si Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez deleguen el vot. I no ens importa perquè ja sabem que aquí tothom fa el que pot davant l’arbitrarietat judicial. Francament, no tinc les claus per saber si això passa perquè Puigdemont i Junts per Catalunya no volen un acostament d’Esquerra als comuns i, algun dia, al PSC, i per això tiben la corda de la desobediència. Els votants del 21-D no es van mirar els partits en termes de traïdors o valents, i crec que tampoc se’ls volen mirar així ara. Però, quan se’ls miren, els veuen perdent votacions que podrien guanyar i no ho entenen.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.