L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'Espanya inhabilitada'

Quan converteixes la força (policial, judicial, econòmica) en el centre de la política, acabes per no saber fer política. Espanya ja apareix als resums de premsa europeus com un estat fallit, empobrit i dividit per la pandèmia, just quan el que necessitaria és consens

20/10/2020
2 min

Ja fa dies que estem esperant que arribi la sentència del judici al major Trapero i la cúpula dels Mossos. I no voldríem pensar que tanta espera per un cas que va quedar vist per a sentència fa més de quatre mesos és perquè una de les possibilitats és que en decretin l'absolució.

En canvi, ahir sí que vam tenir la sentència del cas de la mesa del Parlament, i com tots vostès ja deuen saber, els han condemnat per desobediència. Dos apunts. Primer: en un país democràtic de la Unió Europea, uns parlamentaris no poden debatre sobre qüestions que duien al programa electoral. Segon: als membres de la mesa els inhabiliten durant 20 mesos i els posen una multa de 30.000 euros, però a la presidenta Forcadell, membre de la mesa, per fer el mateix, l’han enviat 11 anys a la presó.

Tota la repressió de l’Estat contra l’independentisme està basada en un desig de venjança i d’escarment. Per això és tan desproporcionada. Esclar, si als Jordis els van acusar de rebel·lió i els van acabar condemnant per sedició, com volen que això dels membres de la mesa del Parlament no sigui desobediència?

Espanya es va fer un embolic amb el Procés, i en comptes d’acceptar que la pilota era on havia de ser, és a dir, en la política, va decidir atacar-lo amb policies, guerra bruta, jutges i discursos reials. Error: primer perquè va crear un enemic interior (o va visualitzar l’enemic interior latent) i després perquè en aquestes fugides nacionalistes cap endavant (com una guerra de les Malvines en petit), Espanya va ensenyar al món que no sabia resoldre els seus problemes interns si no era per la força.

Quan converteixies la força (policial, judicial, econòmica) en el centre de la política, acabes per no saber fer política. I això és el que li passa ara a Espanya, que apareix als resums de premsa europeus com un estat fallit, empobrit i dividit per la pandèmia, just quan el que necessitaria és consens i col·laboració. Espanya està prenent mesures molt dures econòmicament parlant per reduir la transmissió del virus, i no se’n surt. Ni salva la situació sanitària, ni l’econòmica, ni la política. Espanya és el país de la Unió Europea on més creixen les defuncions. I alguns intenten dissimular-ho gravant videos amb 183 “viva el rey”.

Som molt lluny de tot això. Demà la ultradreta de Vox pujarà a la tribuna d’oradors del Congrés per plantejar una moció de censura a Sánchez i Iglesias.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats