L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Lleida: ordre més contraordre, igual a desordre'

Estem en un bon embolic. Aquest matí, vora 150.000 persones de Lleida, Alcarràs, Torres de Segre, Soses, Aitona, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Seròs s’han llevat sentint, d'una banda, que el Govern els ordena confinar-se a casa i, de l'altra, que la jutge diu que la Generalitat no els hi pot ordenar i que no ha ratificat l’ordre del Govern perquè, com diu la Fiscalia, “és una competència estatal i s’exerceix, a més, amb la garantia de la intervenció del Congrés”. A més, la jutge diu que la Generalitat no ho ha argumentat prou.

I aquest matí tot han sigut corredisses a Palau per veure com es podia fer complir, fins i tot policialment, una ordre que no està reforçada judicialment.

I a Lleida i al Baix Segre la gent preguntant-se què fem amb els bars, amb les botigues, etc.

Davant el dubte legal, la certesa sanitària: quan augmenta el nombre de positius cal frenar el virus amb les mesures disponibles. I el confinament domiciliari i la mascareta obligatòria en són dues, de mesures. A qui li toca no li fa cap gràcia, perquè aquestes mesures castiguen molt l'economia, però sense salut no hi ha economia ni res. No entenc que, en les actuals circumstàncies, una jutge digui que no està ben argumentat.

Podem debatre si la Generalitat hauria d’haver fonamentat millor el seu decret, podem recordar que la setmana passada un dia van dir que res de confinament perimetral i l'endemà el va decretar, hi va haver dubtes de si hauria d’haver estat més ben preparada per contenir el rebrot, fer el rastreig, el seguiment dels casos i actuar amb precisió quirúrgica i no actuar amb l’afectació universal de moviments.

Podem debatre si la situació de Lleida té molt a veure amb el desinterès absolut de l’estat de resoldre la situació dels temporers, que van amunt i avall, mancants de papers, de diners, malvivint, buscant una explotació agrícola que els vulgui llogar. I aquí, Lleida tenia les de perdre.

Sembla que jurídicament la Generalitat, ella sola, no pot ordenar el confinament domiciliari. Que tancar la gent a casa, tal com està la llei a Espanya, només es pot fer si es declara l’estat d’alarma, i l’estat d’alarma, a Espanya, el declara la Moncloa, amb la convalidació del Congrés.

També ens podem preguntar per què la Generalitat sí que va poder confinar el perímetre d’Òdena o de Lleida fa uns dies. Doncs perquè era tancar la gent però en un municipi, o en una comarca, i una altre cosa és tancar-la a casa.

I en aquest sentit la reflexió és doble: com pot fer això la Generalitat? ¿De debò que ningú no va advertir el Govern dels dubtes més raonables d’ordenar un confinament que la justícia podia tombar? Sobretot perquè ordre més contraordre és igual a desordre. I a desprestigi. I a posar la policia davant una ciutadania que no sap a quina carta quedar-se.

D'altra banda, aquí tenen, netes i pelades, les limitacions de l’estat de les autonomies: hi ha un problema a Lleida i la Generalitat, que té competències en Salut, no pot protegir la seva gent quan més ho necessita. Aquestes restriccions i la confusió sobre quina administració pot fer què no són serioses. Lleida està davant un rebrot. Estan augmentant els casos a tot Catalunya. Probablement amb menys càrrega vírica que al març, però estan augmentant. La Generalitat haurà de seguir prenent decisions sobre la nostra salut. Poden fer-ho millor, sisplau?

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.