L'anàlisi d’Antoni Bassas: 'Lluita contra els manters, Dalsy per al turisme'

Ha estat arribar els socialistes al poder (al poder de l’Ajuntament de Barcelona) i desfermar-se una operació policial contra els manters. L’operació porta la firma del nou home fort de la seguretat de la ciutat, el tinent d’alcalde Albert Batlle. Batlle és un servidor públic d’anys i panys (havia dirigit els Mossos), i a aquestes altures de la seva vida (66 anys) no pateix perquè li diguin de tot menys bonic des de l’esquerra. I ha volgut matar dos pardals d’un sol tret: millorar la imatge de la via pública de la ciutat i protegir el comerç que paga impostos, tot alhora. Manuel Valls s’ho deu mirar complagut: Batlle és un executor de la política de seguretat del seu gust.

A Colau l’estan desbordant per la dreta, i no és estrany, perquè qualsevol que circulés pel centre de Barcelona veia manters pels llocs turístics. Durant mesos era gairebé impossible caminar pel vestíbul de l’estació de plaça Catalunya, convertida en un gran basar de mantes amb productes falsificats per terra amb gran perill per a la seguretat dels passatgers de metro i Rodalies, davant la més absoluta passivitat de l’Ajuntament.

El cas és que avui és el tercer dia que patrulles de Guàrdia Urbana i Mossos vigilen que els manters no s’instal·lin als passejos de la Barceloneta. De dia, l’operatiu funciona. De nit, ja és més discutible, per què l’ARA ha comprovat que així que plega l’últim policia, els manters reapareixen al Port Vell, la Rambla i l’entorn del Zurich, a la plaça Catalunya, cosa que ens porta a concloure en portada que “Els manters desafien el setge policial”. La lluita contra el comerç il·legal és correcta. Que els carrers de la ciutat siguin per als que caminen, sobretot en zones saturades, també. Però em sembla evident que la lluita contra els manters és com atacar la febre amb Dalsy: funciona durant unes hores però no ataca els símptomes de la malaltia. Els manters no són més que l'última baula del món sensepapers, persones que no tenen por de res, perquè s’han jugat la vida per venir de l’Àfrica fins a Europa i s’han agafat al primer i gairebé l’únic de què poden treballar, si no cauen en negocis més perillosos.

Els manters són la manifestació d’un fenomen que es diu turisme. Aneu a París al peu de la Torre Eiffel o a Roma al peu del Coliseu i us els trobareu. Darrere els manters hi ha falsificadors, magatzems i xarxes de distribució. El turisme dona riquesa. Millor una ciutat amb turisme que sense, però en dosis massives, com a Barcelona, és altament disruptiu en la vida i els costos d’una ciutat. I els barcelonins no veiem que ens beneficiï a tots. Més aviat al revés. Per això, quan Batlle va justificar l’operació policial dient que és “inadmissible que el primer que vegin els turistes siguin els venedors ambulants” em pregunto si no és més inadmissible que als turistes els robin la cartera o que els barcelonins no puguem ni caminar per la Rambla, o que que el turisme hagi convertit zones de Barcelona en una carpa, les platges en un lloc com per no posar-hi els peus i els pisos turístics en una amenaça a la convivència. I tot s’acaba encomanant: si Barcelona és l’escenari de la festa tolerada, la urbanitat desapareix i no hi ha autoritat que aconsegueixi fer complir la llei. L’Ajuntament es posa dur amb els manters: ¿Però quan tindrem una resposta integral als problemes que comporta el turisme? ¿O és que hi ha massa interessos intocables?

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.