L’anàlisi d’Antoni Bassas: “El mosso a qui saluda marcialment el policia nacional”

Avui tothom en va ple, de la declaració del major Trapero. Ja es pot afirmar que és una de les més decisives d’aquest judici. I ara ve el perquè.

Tots estem subratllant, lògicament, l’afirmació que els Mossos tenien un pla per detenir el president Puigdemont i els consellers. L’afirmació potser és una decepció per a tots els que van creure que Trapero era un heroi de l’independentisme, però reforça els acusats, inclòs el conseller Forn, perquè l’acusació de rebel·lió estava basada en l’assumpció que els 17.000 mossos armats eren l’exèrcit que la Generalitat feia servir per al seu “cop d’estat”. Si resulta que el cap de la policia del cop declara que hauria detingut el responsable polític del cop, aleshores és clar que Puigdemont i el seu govern no comptaven amb l’armament dels Mossos per imposar la independència.

El valor probatori de la declaració de Trapero encara s’ha de veure. És la seva declaració, la d’algú que s’està defensant, també. Recordem que Trapero també està acusat de rebel·lió i que la Fiscalia li demana 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta en la causa que hi ha oberta contra ell a l’Audiència Nacional. Si té un document que prova el pla de detenció i el pot exhibir, la seva declaració quedarà molt reforçada.

I en la mateixa línia cal entendre els seus retrets a Forn, de qui va arribar a dir que tenia “un punt d’irresponsabilitat” perquè donava a entendre que els Mossos permetrien el referèndum, i això, va dir Trapero, va caure molt malament dins el cos. El més interessant d’aquestes paraules és que si bé són un atac al polític, són al mateix temps una defensa per a Forn.

I és que, i aquí hi ha una altra constatació, Trapero va tornar a caminar ahir sobre el primíssim filferro d’aquells dies de setembre i octubre del 2017.

Perquè Pérez de los Cobos li va tirar tota la porqueria que va poder en la seva declaració. I Trapero no se’n va amagar: no li agradava Pérez de los Cobos perquè no li agradava la persona, ni la nul·la experiència que tenia en aquestes situacions, ni que li haguessin posat un coordinador, però molt menys que el coordinador, o sigui, el responsable últim que no hi hagués referèndum, digués que si al final n’hi va haver, va ser per culpa dels Mossos.

Quan parlo del finíssim filferro vull dir que Trapero va aconseguir obeir la jutge, va tancar més col·legis electorals que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i va fer-ho d’acord amb una cultura de cos policial i de comprensió de la societat que té molt a veure amb aquells fragments que van reemetre abans-d’ahir, en els quals Trapero explicava que havia dit als Mossos que ells no dissolen manifestacions, dissolen conductes dins les manifestacions. I això és el que ni el govern espanyol ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional no li perdonen: que fos més eficaç, més modern, i que més de dos milions de persones acabessin votant (la qual cosa també hauria de fer pensar als independentistes decebuts amb Trapero), que els Mossos sí que tinguessin una actuació proporcional i proporcionada. I mirin si era prim el filferro d’ahir que el major dels Mossos va desfer la suposada incompatibilitat entre les ordres de la Fiscalia (impedir el referèndum garantint la convivència). Trapero en acció: “Paciència, contenció i salvaguarda de l’ordre públic”.

Més plans de la declaració de Trapero. El pla polític. La seva declaració evidencia les limitacions del plantejament del Govern de Puigdemont i Junqueres: sense Mossos, no tenien assegurat el control del territori, ergo el referèndum i la DUI no tenien possibilitats de convertir Catalunya en un estat independent. Val a dir que en això Puigdemont i el seu govern no s’enganyaven. Sabien, primer, que als Mossos hi havia comandaments contraris a la independència. Puigdemont els va dir “feu el que hàgiu de fer”. El Govern sabia que els Mossos estaven incòmodes i tensionats. I segon, Trapero també els havia advertit que estaria del cantó de la llei. Potser als membres del Govern a la presó i a l’exili els ha sorprès saber que ja hi havia plans per a la seva detenció abans del 155 i que el fiscal ordenés res, però que podien acabar emmanillats pels Mossos era una hipòtesi que havien verbalitzat. Al cap i a la fi, són mossos els que vigilen les presons on estan privats de llibertat.

Una última consideració. Potser Trapero va parlar per la ferida d’estar acusat, de veure que la seva brillant carrera de policia s’ha acabat, de veure com l’Estat que l’hauria de condecorar per l’actuació de després dels atemptats de Cambrils el té enfilat des d’aquell dia. Però Trapero, que té el seu caràcter, parla amb un to que no estem acostumats a sentir a la vida pública, tan donada a espolsar-se les responsabilitats del damunt, ni a la vida catalana, històricament privada del poder de les armes. Trapero té el to de l’Estat, de l’Estat uniformat i potser per això va seduir tanta gent l’estiu dels atemptats. Trapero té aquella fusta de líder que fa que fins i tot un policia nacional el saludi a Madrid marcialment, com ahir, quan el major arribava al Suprem. La imatge és tan significativa del reconeixement de l’autoritat, que hi ha tres diaris que no se n’han pogut estar de posar-la a la portada. Trapero ha parlat amb cruesa sobre el Govern, sobre Pérez de los Cobos i, indirectament, sobre el govern espanyol i la seva incapacitat. Pot haver desactivat el delicte de rebel·lió. I em consta que aquest matí, al cos de Mossos d’Esquadra hi ha satisfacció perquè se senten representats. Trapero ha tornat.

Llibertat per a tots els acusats, empresonats i exiliats.