L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Quan la millor notícia són les enquestes’
"La millor notícia per als independentistes és una enquesta, que és com anar guanyant a la mitja part. Ara mateix, el discurs no dona per a gaires alegries més"
Encara no hi ha data per a les eleccions que va anunciar el president Quim Torra, encara no sabem qui serà el candidat de Junts per Catalunya (ni ho saben els que ho han de decidir) ni quin paper hi jugarà el president Puigdemont, però les enquestes donen guanyadora Esquerra Republicana i donen a l’independentisme una majoria absoluta folgada.
És curiosa aquesta previsió de victòria àmplia de l’independentisme en un moment de desmobilització del carrer, tal com expliquem avui en aquell article de Xavi Tedó sobre el Tsunami, el CDR i el Pícnic per la República. En fi, aquí podríem dir allò d’“encara falta molt”, però en realitat no sabem ni quan falta.
En el camp independentista no hi ha candidat de Junts per Catalunya, i per a Esquerra no és el mateix anar amb Junqueras al capdavant que sense. A sobre, la possibilitat de fer un tripartit amb el PSC (que pujarà bastant segons les enquestes, i els comuns) pot restar vots a Esquerra de l’electorat més clarament independentista. Per això ahir Oriol Junqueras, que en la primera entrevista que ha concedit a la presó ha sigut en castellà i a Lo de Évole, per eixamplar la base entre possibles votants que no viuen a TV3, va córrer a negar qualsevol possibilitat de pacte amb el PSC.
Hores abans de l’emissió de l’entrevista, Miquel Iceta en donava una de freda i una de calenta: Junqueras hauria de sortir de la presó però els presos polítics haurien de no dir “ho tornarem a fer”.
El cas és que, d’aquí a les eleccions (quan siguin), haurem vist una reunió Sánchez-Torra a la taula de diàleg i el tràmit d’aprovació de pressupostos, a Madrid i a Barcelona, cosa que resta protagonisme al carrer i el retorna als partits.
La situació és curiosa: el govern de coalició de Junts per Catalunya i Esquerra que ara plegarà ha ensopegat des del primer dia amb l’obstacle de les estratègies dividides dels dos partits, per més bona voluntat que hi hagin posat Torra i Aragonès. Costa pensar que en un nou govern, si ara tornessin a pactar, anirien més alhora, encara que, si les enquestes s'acabessin confirmant, ens trobaríem amb el detall no menor que la presidència canviaria de mans.
I quin motiu podrà tenir un independentista per anar a votar candidatures que l’han decebut en un moment determinat? Se m’acudeixen dues respostes: li pot servir per superar el 50% de vot pro independència per primera vegada i serveix, esclar, per no cedir el Govern, perquè retenir l’executiu, encara que dividit, no és poca cosa. Ja ho veuen: la millor notícia per als independentistes és una enquesta, que és com anar guanyant a la mitja part. Ara mateix, el discurs no dona per a gaires alegries més. Però d’aquí a les eleccions (quan siguin) falta molt.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.