L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Si tu no salves Sánchez ells tornen o que no ens tornin a venir amb la mateixa cançó?'
"Hibernació de la mobilització política. Al carrer no li arriba un missatge nítid. ¿Govern del 21 de desembre o govern efectiu? (tan efectiu com és possible donades les circumstàncies d’emergència nacional) Creure per enèsima vegada que si tu no hi vas (i dones suport als socialistes) torna la dreta o ja s’ho faran, no és problema nostre?"
Milers i milers de catalans es pregunten on som. Després d’anys de sortir al carrer i de mobilitzar-se per tot, es pregunten si l’única alternativa és esperar el judici a finals de mes, enrabiar-se quan vegin els presos a la tele defensant-se d’acusacions basades en mentides i convertir les sentències al mes de juny com un senyal per tornar a sortir al carrer. Els partits no diuen res, l’ANC i Òmnium mantenen allò que en diríem un perfil baix i no fem més que sentir que si els independentistes no voten els pressupostos de Sánchez caurà el govern socialista espanyol i governaran Casado, Rivera i VOX, valgui la redundància. A sobre, els ganivets indepes van que volen a Twitter.
El resultat de tanta repressió i de la falta d’unitat estratègica és la desorientació. No és que la majoria hagi canviat d’idea, sap que la democràcia a Catalunya continua sota l’atac d’institucions espanyoles que s’omplen la boca de l’estat de dret, però molta gent està vivint un cert replegament interior.
Part del que passa s’explica amb un parell de notícies d’avui. La consellera Dolors Bassa ha demanat des de la presó, a RAC1, que no es deixi caure el govern de Pedro Sánchez, perquè l’alternativa de la superdreta espanyola seria molt pitjor.
El PDECat i Esquerra diuen que ja ho veurem. Com que han de negociar el seu vot, ara han de fer-se els durs, però mentre una part d’Esquerra i el PDECat acabaria donant el suport als pressupostos, hi ha sectors del PDECat que recorden que ja van dir que no (ho va dir el president Torra a les portes de Lledoners el 2 de novembre, quan es van saber les peticions de penes de presó) i que “no és no”.
I és que a l’entorn del president Puigdemont es pregunten: si donar suport als pressupostos de Sánchez és un acte polític, quin acte polític farà el govern Sánchez a canvi del vot independentista als pressupostos? No devem estar esperant un gest de Madrid que mai no arriba? L’independentisme va fer president Sánchez. Aquell vot d’investidura, quins resultats concrets ha donat? On és el tall de pastís que li correspon a Catalunya? Això per no tornar a allò que comentàvem ahir de com pot Sánchez demanar que el Parlament de Catalunya proposi un nou Estatut si ja sabem què va passar fa 13 anys, quan el 90% del Parlament va enviar un Estatut a Madrid. I en el supòsit que al Parlament hi hagués una majoria, Sánchez no la té al Congrés.
En el fons, Puigdemont continua recordant que quan Rajoy va convocar les eleccions del 155 l’independentisme va tornar a guanyar i no ha pogut investir ni Puigdemont, ni Sánchez ni Turull. Que si no insistim en el fet que això representa una violació greu dels drets polítics dels votants i dels electes, que no s’ha respectat el resultat electoral, tot el que vingui a continuació no tindrà gaire força. I ara, per exemple, el PDECat insisteix que continuen els tràmits al Parlament per facilitar la investidura a distància de Puigdemont. Però avui mateix el president Roger Torrent ha dit a Mònica Terribas que “quan es compleixin les condicions objectives perquè la investidura sigui efectiva” ja s’hi posarà i que “avui ja hi ha un Govern, encapçalat pel president Quim Torra, que té molta feina”. O sigui, que ara res d’investidures a distància. I així ha passat un any.
Mirin, el resultat de la repressió, de la falta d’unitat estratègica, de les diferències entre Puigdemont i Junqueras que ja existien abans de l’exili i la presó però que l’exili i la presó han agreujat (perquè les necessitats de presos i exiliats no són exactament les mateixes), la lluita electoral entre Esquerra i el PDECat... El resultat de tot això és la desorientació, la hibernació de la mobilització política. Al carrer no li arriba un missatge nítid. ¿Govern del 21 de desembre o govern efectiu? (tan efectiu com és possible donades les circumstàncies d’emergència nacional) Creure per enèsima vegada que si tu no hi vas (i dones suport als socialistes) torna la dreta o ja s’ho faran, no és problema nostre?
Torra es reunirà amb Puigdemont demà passat a Waterloo, a la Casa de la República. Dilluns hi anirà la direcció del PDECat. Parlaran de tot això. De moment, però, em sembla que continuarem igual.
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.