L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘No eren més de vint’

Ahir, a quarts de nou del vespre, a Urgell amb avinguda Roma de Barcelona, un grups de persones (no devien ser més de vint) cridaven “Llibertat presos polítics”.

És aquest grup que veuen a la foto, encara que aquesta concentració és la de fa 15 dies. Ahir era molt semblant però sense paraigües. Ensenyaven els rètols amb les cares dels presos als conductors que, de tant en tant, feien sonar els clàxons compassadament amb els crits. Per tot Catalunya hi ha persones que continuen sortint al carrer per demanar la llibertat dels presos polítics i la tornada del exiliats, sense importar-los que siguin pocs. Crec que aquestes persones identifiquen bé el problema: és una qüestió de dignitat, vivim en democràcia, tenim el dret a expressar-nos; cap por, doncs, per fer-lo servir. L’Estat ha posat la policia i els jutges al capdavant d’un problema polític plantejat per Catalunya i el va deixar tan KO que PSOE, PP i Ciutadans (i ja no diguem l’extrema dreta) s’han entregat a una actitud autoritària, políticament covarda i acomplexada. Ara el PSOE, com que governa amb Podem, i necessita els vots d’Esquerra, ha passat de dir-li supremacista al president Torra a reunir-s’hi. Això serà a les 12 al Palau de la Generalitat. Què en pot sortir? Em sembla que la lectura que ahir en va fer el president Puigdemont és correcta: “Avui hi ha un govern espanyol que no s’ha vist mai en democràcia, un govern de coalició en què participa un espai polític que mai havia governat des de la República. Per això cal que dediquem una mirada diferent de la que dirigiríem a un govern del senyor Rajoy”

Però, mentrestant, la repressió de l’Estat va fent. Ara està en discussió si el president Torra pot continuar sent-ho sense ser diputat. La repressió avança però no sempre se’n surt. Avui la consellera Clara Ponsatí, a Brussel·les, ha fet els tràmits per esdevenir eurodiputada.

I els Mossos han identificat el policia nacional que disparar el projectil a Roger Español que li va fer perdre un ull.

Sobre la monstruositat que significa processar per rebel·lió i condemnar per sedició uns polítics que no han tocat les armes ni verbalment ja n’hem parlat. És un escàndol. Fins i tot el govern espanyol ha hagut d’admetre que quan va per Europa per explicar aquestes acusacions ha tingut tants problemes que no li han tornat els exiliats. Però és que, a més, les acusacions estan fetes amb el ventre. Ahir, al judici al Major Trapero, un ajudant del tristament famós tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena (Tácito) va intentar incriminar Trapero considerant-lo “assessor potser no conscient” del Procés. Però quina mena de força probatòria té un testimoni que diu que Trapero era “assessor potser no conscient”. A Trapero li estan demanat onze anys de presó!

Per això, perquè la societat catalana, en el seu conjunt, està carregada de raons per denunciar el maltractament de l’estat que paga amb els seus impostos, com que no han desaparegut, al contrari, han augmentat les raons per les quals una bona part dels catalans creu que amb Espanya no hi ha res fer que no sigui votar la independència, cal mantenir la fermesa de les posicions, cadascú davant les seves responsabilitats, ben bé com ho recorden aquests ciutadans que surten al carrer, quan sembla que els temps de sortir al carrer són cosa del passat. El meu reconeixement a la seva determinació política.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.