L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els problemes de Sánchez per passar del 155 al diàleg'

Ahir es va reunir la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. No hauria de ser notícia: recordem que aquestes comissions estan previstes a l’Estatut, que estableix que s’han de reunir, almenys, dos cops l’any. Però resulta que feia set anys que no es reunia.

A la dreta nacionalista espanyola s’ho han pres amb amb aquella indignació impostada que ja cansa i s’exclamen que com és que Sánchez s’asseu amb els independentistes. Podríem contestar que, primer, perquè els independentistes van guanyar. Segon, que perquè ho diu la llei, o sigui, l’Estatut. Mirin si el mecanisme de les comissions bilaterals és interessant que també ho posa als Estatuts de 4 comunitats autònomes més. Però això, els que viuen de l’”A por ellos!” no ho diuen.

Als dos governs ja els anava bé la reunió. A Sánchez, perquè fa la foto de la nova època del diàleg (que li exigeixen a Europa, especialment, Merkel), i a Torra, perquè es fa valer i justifica, encara que sigui temporalment, el suport del sobiranisme al govern de Sánchez.

Tots dos governs sabien que això, seure i parlar dels problemes de la governació, d’inversions, de finançament, és un mínim. Després cadascú ha venut la seva pròpia narrativa. A la part espanyola, la ministra Batet va pintar-ho de color de rosa: “S’ha recuperat la normalitat institucional entre els dos governs”. A la part catalana, Maragall va posar la prosa: “Tenim conceptes de normalitat molt diferents”.

Té raó Maragall (per cert, com és que ni Maragall ni Artadi portaven el llaç groc durant la reunió? No soc un fonamentalista dels símbols, però no entenc que si no hi ha normalitat a causa dels presos i els exiliats, dos dels principals interlocutors catalans no ho fessin notar com cada dia). Però com els deia, té raó Maragall: ¿com pot dir la ministra que ha tornat la normalitat amb presos, exiliats, el judici, el fet que Puigdemont no hagi pogut ser investit tot i haver tingut els vots després del 21-D? No, de normalitat no en tindrem. Això d’ahir va tenir una mica d’importància de cara a l’opinió pública espanyola: ara resulta que aquests supremacistes que volen trencar Espanya són interlocutors del govern espanyol. No és poca cosa. Perquè si Sánchez vol que sigui veritat això que també va dir Batet (“El govern espanyol té un projecte per a Catalunya”) ja cal que s’afanyi a rectificar i a explicar als espanyols que a Catalunya se li ha de fer un vestit a mida. Però aquí s’acaba la cosa.

Diu la CUP que la reunió obre una fase autonomista. No crec que l’obri, més aviat la continua. Fa temps que vivim en una fase autonomista, ja ho sabem, no és cap escàndol. Entre altres coses perquè cal gestionar la realitat.

Penso que la reunió de dos governs sempre és bona, a condició que tingui un objectiu i no sigui un parlar per parlar que s’allargui indefinidament. I que això que ahir vam veure és la part pública del diàleg, que n’hi ha una de privada, i que entenc que és el que toca fer ara que hi ha unes setmanes de calma, perquè a la tardor, entre l’11 de setembre, l’aniversari de l’1 d’octubre, el judici, la sentència i la imminència de les eleccions municipals, ens espera una temporada tensa en què la política tornarà a sortir al carrer.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.