L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Puigdemont dona pas a nous lideratges’

El president Puigdemont va fer ahir un anunci molt més transcendent del que sembla i que no hauria de quedar perdut en aquesta roda de premsa contínua en què s’ha convertit l’actualitat. Perquè ahir, el president a l’exili va començar la retirada. Fa molt de temps que la intenció de Puigdemont és retirar-se: de fet, ho va anunciar ell mateix el mateix dia que va ser investit president de la Generalitat, el dia 10 de gener del 2016, quan va dir que el seu propòsit era portar el país a la independència en 18 mesos. Puigdemont havia promès a la seva dona que l’alcaldia de Girona seria el seu darrer càrrec públic, però va acceptar ser president en una conversa contra rellotge de 10 minuts amb Artur Mas per salvar la legislatura.

Ahir Puigdemont va fer un anunci de concentració d’esforços: No pot exercir de diputat al Parlament, no pot ser investit com a president de la Generalitat, ha portat el cas als tribunals, doncs mentrestant es dedicarà a allò que ell creu que pot fer sense entrebancs: ser eurodiputat i fer servir el Parlament Europeu com la cambra de ressonància del sobiranisme català.

"Jo em sento, com a parlamentari català, suspès, bloquejat, perquè no se'm restitueixen els drets polítics, no puc tenir iniciativa politica. Se'm vol forçar a aceptar una realitat que jo, com saben estic contestant des dels àmbits jurídics."

I el rerefons personal de la decisió era molt clar, també ahir: no serà una estació d'enllaç, espero que sigui una estació a terme, sobretot en l'àmbit personal.

Puigdemont té una necessitat vital de tancar etapes, de sortir del primer pla, de deixar de ser l’ase dels cops, el dimoni culpable de tots els mals, el ninot penjat i afusellat en un festa popular, el subjecte del rodolí “Puigdemont a prisión”.

El paper simbòlic de Puigdemont tindria més sentit en un context d’unitat estratègica entre exili i presó, entre Esquerra i Junts per Catalunya. Però aquesta unitat no existeix, fins al punt que aquesta nit Puigdemont i Junqueras podrien trobar-se encarats en un debat electoral a TV3.

Em sembla entendre que Puigdemont vol tancar cicles i empènyer nous lideratges. Que ha arribat a la conclusió que la tensió de l’exili i de la presó no pot jugar-se amb la mateixa intensitat emocional avui o el dia que hi hagi eleccions al Parlament com el primer dia. Crec que el president a l’exili voldria ser percebut com un actiu i no com un element d’inestabilitat. De fet, després que les justícies belga i alemanya li donessin la raó, ara ha estat la justícia espanyola, des de la Junta Electoral fins al Tribunal Suprem, la que ha hagut d’acceptar que podia ser candidat. I està segur que hi ha moltes possibilitats que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li permeti prendre possessió de l’escó sense necessitat d’anar a Madrid a recollir l’acta d’eurodiputat. Aquest és l’abast de l’anunci de la declaració de Puigdemont: renunciar a la restitució i començar a donar pas a nous lideratges.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.