L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quina vergonya de pregunta autoritària és aquesta?'

El Centre d'Investigacions Sociològiques va presentar ahir els resultats d'una enquesta "especial coronavirus": que si la intenció de vot, que si Sánchez ho està fent bé, que si Casado ho faria millor. Potser no és el que més interessa en aquests moments, però està bé que sapiguem què pensem de la gestió del govern espanyol, i el virus dibuixa un desig de canvi de govern a Espanya.

El que no té nom és una de les preguntes que van formular als enquestats: "¿Vostè creu que s'hauria de prohibir la difusió de rumors falsos i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social, remetent tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?"

Esclar, preguntat així, quin resultat va rebre la pregunta? Un 66,7%, dos terços dels ciutadans, avalen l'opció de "restringir i controlar les informacions establint només una font oficial d'informació".

Aquesta pregunta és una vergonya. En primer lloc perquè contraposa "rumors falsos i informacions enganyoses o poc fonamentades" a fonts oficials. Com si les fonts oficials no poguessin ser portadores d'informacions falses. Com si els comunicats dels governs no estiguessin calculats al mil·límetre per dir el que li interessa al govern o, almenys, per dir-ho de la manera que interessa més al govern o que el perjudica menys. Però si és de primer de democràcia: si l'únic canal d'informació és el govern, no hi ha democràcia.

I, en el cas d'Espanya, quina meravella d'informació oficial, la que dona un general ple de medalles que diu que cada dia és dilluns a la guerra, que el rei és el primer soldat. O la d'un comandament de la policia que explica que es van interceptar 30 quilos de taronges que s'havien robat.

¿Com poden preguntar a la gent si "prohibim informacions falses o creus que s'ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?" Una cosa no és contrapès de l'altra. El marc ha de ser sempre la llibertat d'informació (continuem a primer de democràcia) i el que s'ha de fer és vigilar l'ús responsable dels mitjans. Com? A través del col·legis professionals i, si cal, dels tribunals de justícia.

¿A algú se li acudiria preguntar si, com que estem en una pandèmia, cal suspendre la democràcia perquè tots els partits col·laborin o bé hi ha d'haver eleccions normals?

A algú del govern espanyol se li ha escapat la il·lusió autoritària de ser l'únic canal d'informació, posant al mateix sac les crítiques i les informacions falses, i s'ha atrevit a preguntar si en plena pandèmia s'ha de mantenir la llibertat d'informació. És molt greu. És tant com dir que llibertat equival llibertinatge. Que és el que diuen les dictadures. I en dictadures a l'estat espanyol hi tenen molta experiència.

Un reconeixement per a tots els professionals que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i exiliats, i que tinguem un bon dia.