L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Recuperar la iniciativa’

El setembre comença sense respostes a les mateixes preguntes que vam deixar formulades al juliol. A Catalunya i a Espanya.

A Espanya no hi ha govern ni se n’espera. Pedro Sánchez li ha dit que no a Pablo Iglesias. Fa fàstics als vots d’Esquerra Republicana. No tindrà l’abstenció del PP i de Ciutadans per més que ell els digui que són uns irresponsables. O sigui que està clar que a Pedro Sánchez no li fa cap por tornar a convocar eleccions el 10 de novembre.

Un mes abans, la primera quinzena d’octubre, arribarà la sentència del Suprem.

A Catalunya, l’independentisme es pregunta quina resposta cal donar a la sentència. Aquest estiu, Esquerra i el PDECat han tornat a dissentir en públic: que si eleccions, que si moció de confiança, que si govern de concentració, que si prepara’t per investir Puigdemont...

Per mirar de superar la desunió, aquest cap de setmana s’ha celebrat una cimera Torra-Puigdemont-Rovira a Ginebra.

Sabem que no ha estat la primera reunió i que no serà l’última, que la confiança política entre Puigdemont i Rovira és molt millor que la de l’octubre del 2017, i que una de les decisions ha estat recuperar la iniciativa per no haver d’estar tot el dia responent a “I què faran si hi ha eleccions a Espanya? I què faran quan arribi la sentència? I què faran si no hi ha pressupostos?” I com es fa per recuperar la iniciativa? Doncs fent coses com, per exemple, donar suport a aquesta plataforma de nova creació, Tsunami Democràtic.

En parlem avui a la nostra web. Es tracta d’una campanya de mobilització basada en la "lluita no violenta" i la "desobediència civil" per reaccionara la sentència, segons un manifest fet públic avui al matí. Es tracta d'un moviment que no tindrà portaveus oficials i es mourà només per xarxes socials, i que pretén organitzar la "resposta ciutadana" a la sentència.

De seguida han arribat els suports al compte de Tsunami Democràtic, des de Puigdemont fins a Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès, Quim Torra, David Bonvehí, Mireia Boya, David Fernàndez... Fa l’efecte que hi ha un aire de Hong Kong en la idea. L’estat major independentista sap que ja no som en els temps de revolta democràtica de fa dos anys, que hi ha gent refredada, desmotivada per la repressió de l’Estat i la divisió interna, gent que pateix pels presos, que vol el referèndum però que no veu la capacitat d’una protesta sostinguda al carrer (fins i tot gent que dubta del sentit que cal donar a la seva presència a la Diada) i, potser, des de Tsunami Democràtic pensen que menys gent però més organitzada pot contestar a l’Estat.

De tota manera, creiem que el millor que podria fer el Govern és aprovar els pressupostos, perquè la societat els necessita. Ara hi ha més diners per invertir que fa tres anys, i les eleccions podrien acabar amb un Govern amb independentistes, però no necessàriament independentista.

Mentrestant, 52 diputats francesos van firmar un manifest en què demanen la fi de la repressió contra els líders independentistes catalans i mostren la seva preocupació pel que consideren “un atac contra les llibertats fonamentals i l’exercici de la democràcia”. 52 diputats, aviat és dit. El ministre espanyol d’Exteriors, convertit en un ministre de Catalunya per a l’exterior, ja ha sortit a contestar-los: “Espanya és un estat de dret, és una democràcia. A Espanya el poder judicial és independent, a Espanya ningú va a la presó, ni tan sols preventivament, per les seves idees. Estem davant d’uns responsables polítics que van intentar la separació d’una part d’Espanya saltant-se la Constitució. Els jutges estan treballant, deixem que ho facin”.

Que Borrell digui a Sànchez i Cuixart, mirant-los a la cara, que a Espanya ningú no va a la presó per les seves idees polítiques. Que rellegeixi els missatges del PP sobre Marchena i digui que la justícia és independent. Que parli de democràcia quan l’Estat combat les urnes amb policia i guerra bruta.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.