L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El rei rebut pel buit a Barcelona'

Felip de Borbó i Pedro Sánchez han vingut avui a Barcelona. Hi han vingut perquè el govern espanyol no va voler que el monarca vingués fa dues setmanes a l'entrega de diplomes a la nova promoció de jutges. I no va voler perquè va admetre que ser a la vora de l’1 d’Octubre i de la inhabilitació del president Torra no proporcionaven el millor ambient per la presència reial a Catalunya. La dreta nacionalista espanyola, valgui la redundància, va posar el crit al cel i avui han intentat arreglar-ho. I com es podia preveure, ho han arreglat en va.

Un cop més, Felip VI no ha pogut venir a Catalunya si no s’inundaven de policies els carrers per on havia de passar el monarca i si no s’establia un cordó de seguretat de centenars de metres, amb tiradors als terrats armats amb fusells, entre el cap de l’Estat i els manifestants que li mostren el seu rebuig. Felip VI no pot venir si abans no retiren pancartes com aquesta d’Òmnium, que té un eslògan tan fàcil i tan clar.

Sí, potser a la protesta no hi havia una gentada, però com es deu sentir Felip de Borbó quan baixa del cotxe i no hi ha ningú a qui saludar amb la ma. No hi ha el Govern de Catalunya, ni l’alcaldessa de la ciutat, ni el president del Parlament. La policia li ha buidat els carrers. La buidor rep el rei a Catalunya. Quin gran error, aquell discurs del 3 d'Octubre per la supervivència d’Espanya com a projecte atractiu de convivència.

El rei ha parlat meitat en català i meitat en castellà. Ha parlat de tecnologia i 3D i d'economia 4.0. La part més política ha sigut un “trabajemos juntos”. Però aquest “trabajemos juntos”, avui, no era només per a Catalunya i Espanya. Era també per a Espanya, dividida entre dreta i esquerra. Avui ha calgut reunir el consell de ministres de manera extraordinària per decretar l’estat d’alarma a Madrid, perquè el govern espanyol i el de la Comunitat no són capaços de posar-se d’acord per aplicar mesures per aturar la propagació del virus. El vicepresident Iglesias està a un pas de la imputació del Suprem perquè en un cas en què ell era víctima ara és potser imputat, i tot perquè la dreta diu que aquest govern espanyol és il·legítim. Espanya no és aliena a l'agitació política i social que afecta el món, al populisme, a la ultradreta, a l’ofec de les garanties democràtiques.

També a Catalunya. Seguint l’estela de Trump, que ho empastifa tot i tothom per cobrir les seves responsabilitats, la junta del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha denunciat firmes de la moció de censura a la Guàrdia Civil amb l’intent molt poc dissimulat que un jutge paralitzi una moció que els socis han aconseguit amb la seva firma. I ha ajornat l'assemblea de socis sense data. És allò que dèiem de l’ofec de les garanties democràtiques.

Acabo. Avui, quan el rei ha baixat del cotxe a l’Estació de França, l’ha rebut Pedro Sánchez. I el rei s’ha girat un moment i ha mirat al carrer.

No hi havia ningú. Només policies. I ha mirat la façana del davant, d’on havien tret la pancarta de "Joan Carles Primer, Felip l’últim". Se sentien crits en contra. El rei ha mirat al buit.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.