L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Joan Carles de Borbó paga 678.393 euros a Hisenda'

Aquesta nit han mort dues persones en un incendi que s’ha declarat en una nau industrial a Badalona ocupada per més de cent persones que hi feien vida, moltes de les quals migrants i, probablement, sense papers. Podria haver-hi més morts, perquè als bombers els han caigut a sobre parts del sostre de la nau quatre vegades i no han pogut fer-se càrrec ni de les causes immediates de l’incendi ni de quantes persones hi havia a dins, exactament.

Parlo de causes immediates perquè a aquestes persones les ha matat una explosió i un incendi, però la causa primera és la pobresa, la misèria, pràcticament. I com que l’actualitat fa, a vegades, irònics companys de viatge, avui a la portada hi conviu la notícia de l’incendi amb el fet que el rei Joan Carles de Borbó ha pagat a Hisenda 678.393 euros. Es tracta d’ una declaració voluntària per intentar saldar el seu deute amb Hisenda derivat de l’ús de targetes de crèdit opaques, que van fer servir ell, la reina Sofia i alguns nets, entre el 2016 i el 2018, quan Joan Carles ja no gaudia d’inviolabilitat. Aquest pagament suposa l’admissió d’un frau a les arques públiques i l’intent de frenar la investigació penal en marxa per possible delicte fiscal. És a dir, Joan Carles ha aprofitat que no hi havia cap investigació judicial per regularitzar i així evitar la via penal.

El pagament fet a Hisenda no inclou, però, els fons opacs situats a l’estranger que també investiguen el Tribunal Suprem i la Fiscalia suïssa. Recordem que el que s’investiga és una suposada comissió per l’AVE a la Meca que el ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita hauria pagat a Joan Carles I en un banc suís, uns diners que després Joan Carles va transferir a la seva amant, Corinna Larsen, per intentar desvincular-se d’uns fons dels quals també era beneficiari el seu fill i actual rei, Felip VI, fins que se’ls va treure de sobre.

Amb aquest pagament dels 678 mil euros, el rei Joan Carles regularitza part de la seva situació amb Hisenda i evita l’obertura d’una causa judicial per delicte fiscal, però ni regularitza la valoració de la seva conducta moral com a cap de l’estat ni evita quedar assenyalat per sempre, perquè, esclar, ara sembla clar que l’ús que el rei ha fet de la seva inviolabilitat constitucional és molt pròxim a la impunitat.

Això, més el fet que quan la corrupció que rodejava els comptes i comportaments econòmics del rei ja era indissimulable, el que va pagar els plats trencats va ser el gendre, Iñaki Urdangarin, i ens vam haver de sentir dir de boca del mateix Joan Carles, al discurs de Nadal del 2011, que “la justícia és igual per a tothom”.

Deixo de banda que Joan Carles hagi llançat per la borda tot el suport popular que va arribar a acumular en una època en què l'encens anava a dojo i ell era el campió de la democràcia. Avui és la viva imatge dels pitjors vicis de la monarquia, els que deriven de l'opacitat que acaba fregant la impunitat. Joan Carles era un sant a l’altar de la transició i el bipartidisme, i com que aquesta història sosté el sistema, és molt probable que no hagi de viure la mort social que li podria correspondre en una societat democràtica.

Compromesa la figura de Joan Carles, què li queda al sistema? El seu fill, el rei Felip de Borbó, garant no escrit de la unitat d’Espanya. I el sistema ja ha sortit a fer el joc de les diferències.

Pedro Sánchez: “El que li puc garantir és que tenim un cap d'estat contemporani, modern, que entén els reptes que té el nostre país, que assumeix la diversitat territorial del nostre país, és una persona que parla català, que s'interessa per la cultura basca, que coneix la realitat d'Andalusia”.

Entre l’opacitat del pare i els militars colpistes que li adrecen cartes, el discurs de Nadal de Felip, d’aquí quinze dies, promet bones xifres d’audiència.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.