L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Entre el ressentiment i la violència'

Aquest cap de setmana hi ha hagut incidents violents a Barcelona, barricades, contenidors cremats i danys a vehicles, i vidres trencats de l'edifici d’oficines de l'Ajuntament, a la plaça de Sant Miquel, molt menys coneguda i molt més discreta i tranquil·la que la plaça de Sant Jaume.

Qui eren? es pregunta tothom. La policia investiga, però un tuit de Vox que era comprensiu amb les protestes de Barcelona dona alguna pista de qui es vol aprofitar del caos. O de qui l’està organitzant. Hi va haver pintades contra els jueus. L’extrema dreta deia que la gent que ho està perdent tot es veuen forçats a manifestar-se.

Que es rabegessin amb l’Ajuntament, governat per Colau, també és significatiu. Per cert, no l’hem sentit, a l’alcaldessa, més enllà d’un tuit.

Òbviament, una cosa és manifestar-se i l’altra és trencar vidres o calar foc. Aquest matí el regidor de Seguretat Ciutadana de Barcelona, Albert Batlle, ha dit que els violents van ser una barreja d’antisistema de tots els tipus, també d'extrema esquerra, amb una barreja, cito textualment, “de molta violència i molta inconsciència”. Entre les diverses policies van detenir 18 persones, 4 de les quals eren menors d’edat.

L’endemà, a la mateixa Barcelona tancada perimetralment, milers de persones van sortir a fer un tomb per la platja i per la muntanya, amb ganes d'esbargir-se i que els toqués l’aire. I ho faig constar perquè crec que els mitjans no poden multiplicar l’efecte violència d’uns pocs amb la repetició sistemàtica dels incidents.

Això no vol dir que no estiguem davant un fenomen preocupant. Hi ha experts en organitzar la guerilla urbana, però la trista realitat és que la situació és delicadíssima: encara no hem estrenat el confinament perimetral, que ja se sent tocar campanes que ens confinaran a casa. I sort que de moment que les escoles aguanten, però els hospitals estan patint, i les economies també. I la gent. Mirin aquestes dues pàgines:

“Em conformo que em deixin sortir una hora”, diu un avi en una residència que té por que no el deixin estar amb la família ni per Nadal. El càstig psicològic és gran.

Però què me’n diuen d’aquesta:

La crisi s’instal·la a la indústria de components de l'automòbil. Empreses referents del sector anuncien retallades, acomiadaments i tancament de fàbriques. I què podem dir del desnonament de dijous a la nit, a Ciutat Meridiana, a Barcelona, d’una família amb tres fills petits, de nit?

Tot això és malestar social que vindrà i que s'afegirà al que ja tenim. Que és cosa de la ultradreta i dels antisistema que pesquen en l’angoixa és veritat però no és tota la veritat. Tothom que pugui ha de mantenir el cap fred, ser solidari, ser generós i encomanar confiança per suportar l’hivern que vindrà.

Plou sobre mullat, amb la crisi. El ressentiment social és molt gran i la pandèmia l’ha multiplicat. I en el ressentiment cap als governs, cap a la ciència, cap a la democràcia, cap a la cultura és on pesca vots gent com Donald Trump, que no té més discurs que el de l’odi, embolicat amb la bandera i l’arrogància. En algunes ciutats americanes les botigues estan protegint els aparadors i en algunes ciutats hi ha limitacions per portar armes de foc a sobre.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.