L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Soraya, les urnes i «los chicos» del CNI’

Avui fa 15 dies que es va saber la sentència. Com a conseqüència de les topades al carrer amb les policies, saben quantes persones han estat detingudes? 208. Set aquest cap de setmana. I d’aquestes 208 persones, 33 són a la presó.

208 persones detingudes, 33 de les quals a la presó, són una barbaritat, són unes xifres tan desproporcionades que només poden explicar-se per la voluntat de l’Estat que serveixin d’escarment i, per aquest procediment, dissuadir, tallar les manifestacions, sobretot aquelles en què hi ha greus desordres públics, com les que hem vist aquestes nits a Barcelona.

Però la raó més de fons l’estem remarcant des de fa dies: l’estat espanyol vol convertir la situació a Catalunya en un problema d’ordre públic en comptes de considerar-lo com el que realment és, un problema polític. I dins de la categoria “problema d’ordre públic”, elevar-lo a la màxima categoria criminal, el terrorisme.

Com que les manis indepes van ser fetes amb tiralínies, Excel i somriures, el relat de la violència que van intentar fer no era creïble. Així que hi ha hagut el primer contenidor cremat, han recuperat la plantilla basca. Mirin, avui fa un mes La Razón va fer aquest portada: "La Guardia Civil en Cataluña: «Ya es peor que el País Vasco»".

Doncs bé, ahir el mateix diari aconseguia que fos el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, el que digués el mateix: “En Cataluña, la violencia ha sido de mayor impacto que la del País Vasco”.

La comparació és una indecència, perquè ETA va durar 60 anys, i va matar més de 800 persones. I si parlem de violència al carrer, es van fer moltes més destrosses. La frase de Marlaska és tan mentida que Rosa Lluch, la filla d’Ernest Lluch, assassinat per ETA, va va dir que

Marlaska havia banalitzat el terrorisme i insultat les víctimes, i li demanava que fos responsable.

Cal advertir, doncs, que a l’Estat li importa poc que el que diu sigui veritat. Li interessa desviar els fets fins a portar-los al terreny en què independència no és un concepte polític sinó policial. I sobre això, el diputat d’EH Bildu Jon Iñárritu n’ha dit des d’aquest plató de l’ARA:

Mirin, l’Estat se sap en fals, a Catalunya. Sap que s’enfronta no a un moviment polític, sinó a una convicció de més de dos milions de persones que guanyen eleccions. Sap que no té el pols de Catalunya i que ha patit fracassos estrepitosos, com el de no haver trobat les urnes l’1 d’Octubre. Mirin si és així que en aquesta entrevista de La Razón a Marlaska, el ministre diu que no van saber veure que hi hauria tants aldarulls com a conseqüència de la sentència, i el periodista li pregunta: “¿Falló la información, como con las urnas del 1-O?” Les urnes són una espina clavada.

No exagero. Mirin, aquest és un llibre que acaba de sortir al mercat, Tota la veritat, escrit entre sis periodistes de diversos mitjans, que expliquen molts detalls del que va passar abans i després del referèndum. És ple de detalls de desconfiança i rivalitat entre el PDECat i Esquerra. Però, en concret, els periodistes revelen que el 21 d’agost del 2017, Soraya Sáenz de Santamaría es va reunir amb Millo, Albiol i altres càrrecs del PP de Catalunya que li van exposar la inquietud que hi hagués urnes. Soraya ho negava una vegada i una altra. Fins que al final, com que veia que no se l’acabaven de creure, els va dir: “A ver si nos entendemos. Los chicos lo tienen todo controlado. Las urnas no aparecerán”. Amb això de “los chicos”, Santamaría es referia al Centre Nacional d’Intel·ligència”. Hi va haver urnes, per això hi ha hagut condemnes. Tot vol ser un gran escarment.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.