L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El Tsunami i els perills d’impedir el Barça-Madrid’
"Seria poc intel·ligent per part del Tsunami impedir la celebració del partit en el món en què vivim. La correcta comunicació d’una idea és fonamental, i impedir el joc seria un soroll impopular que se li giraria en contra"
Tsunami Democràtic ha emès un comunicat aquest matí en relació al Barça-Madrid de dimecres de la setmana que ve. Ha convocat quatre concentracions massives a les 4 de la tarda, 4 hores abans de començar el partit, que està programat a les 8 del vespre. Fins i tot n’ha fet un plànol:
En funció de la procedència dels manifestants, el Tsunami els demana que es concentrin just a les cruïlles que donen accés a l’estadi: Arístides Maillol, Travessera de les Corts en dos punts i avinguda Joan XXIII, és a dir, a tocar del recinte del Camp Nou.
En un comunicat, el Tsunami diu que:
“Després de constatar la impossibilitat de pactar amb el Barça i el Madrid l’oportunitat de fer visible, a les grades i al camp, i de manera efectiva, la crida al diàleg que Espanya ignora, el Tsunami s’ha compromès a fer-ho”.
Si es concentren milers de persones en aquests punts que hem vist i els Mossos no els poden dissoldre o no poden obrir un passadís, els equips no podran arribar al camp ni els aficionats a les graderies. ¿Però la intenció del Tsunami és aquesta? ¿Bloquejar els accessos al camp de manera que el partit no es pugui jugar?
No ho sembla, a jutjar per aquest paràgraf:
“Fins ara, més de 18.000 persones s’han inscrit a la convocatòria, moltes de les quals amb entrades o abonament de soci. Aquestes persones ja han rebut les consignes pertinents i s’han organitzat per desenvolupar les accions previstes per a una jornada que serà seguida per 650 milions de persones arreu del món”.
Si el Tsunami parla de persones que ja tenen entrades o són sòcies vol dir que espera que aquestes persones puguin entrar a l’estadi, i si diu que el partit el veuen 650 milions de persones arreu del món sembla clar que justament el que vol aprofitar és la transmissió televisiva, que es veu a tots els racons del planeta, per difondre la protesta també a tot arreu.
I aleshores què podria passar a dins? Si les pancartes de sempre semblen poca cosa, el que podria passar seria una invasió de camp. Recordin que la seguretat dins el camp és privada i l’han de pagar els clubs, són aquells vigilants que s'asseuen a peu de gespa guitant cap a la graderia. Per més que en posin, si centenars de persones volen baixar al camp, a tots no els podran parar. Si tot de gent baixa al camp, l’àrbitre suspendrà el partit i enviarà els jugadors als vestidors. Si al cap de poca estona el camp queda net, el partit es reprèn. Si triguen gaire, l’àrbitre pot suspendre el partit i llavors es juga un altre dia a porta tancada, a un altre lloc o ves a saber què passaria, perquè aquí entraríem en una dimensió desconeguda de responsabilitats administratives a les quals el Barça hauria de fer front.
Esclar que potser a tot això ja ni hi arribem. Si el Madrid pressiona la Lliga perquè digui que en aquestes condicions no es pot jugar, potser ja ni viatja. O viatja i desisteix d’entrar al camp.
El Barça té una posició oficial coneguda: fora de l’estadi el club no hi pot fer res, dins l’estadi ho farà tan bé com pugui. Em consta que els presidents Josep Maria Bartomeu i Florentino Pérez han parlat, que a Madrid creuen que Bartomeu ha estat tou, que ha simpatitzat amb les protestes per haver dit que la gent té dret a manifestar-se, i que Florentino Pérez entén quina és la situació política i social a Catalunya.
En cas d’invasió de camp, el Barça ha de procedir contra els socis, els pot suspendre de drets, i suposo que d’aquí a dimecres de la setmana que ve el club farà alguna declaració oficial per demanar als socis que pensin dues vegades en els perjudicis d’interrompre el partit, per a ells i per al club.
Ja els dic ara que crec que seria poc intel·ligent pel Tsunami impedir la disputa del partit, perquè seria molt impopular per la causa dels presos i de la independència privar el món d’un espectacle així. Per més que la justícia estigui per sobre de l’entreteniment, cal tenir en compte que en el món en què vivim la correcta comunicació d’una idea és fonamental, i impedir el joc seria un soroll impopular que se li giraria en contra, superaria de molt la notícia que si el partit no s’ha pogut jugar és perquè l’estat espanyol ha imposat 100 anys de presó a 9 polítics.
Això no vol dir que el futbol no tingui context social. Pretendre que el que passa fora dels estadis no hi entri és impossible. I en això s’han d’entendre les dificultats del Barça per equilibrar dret a protesta i disputa normal del partit, i s’han d’entendre els drets dels ciutadans a protestar.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.