L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Digue'm de què presumeixes, Rajoy'

Ja els dic a l’avançada que em repetiré, però si mai els parlen del 9-N i de la independència judicial els proposo que treguin el mòbil de la butxaca i els posin aquest vídeo: és Alícia Sánchez-Camacho, aleshores i encara ara presidenta del PP de Catalunya, o sigui, del partit al govern a Espanya, explicant a Telecinco què estaven a punt de fer els fiscals.

Camacho: "La querella que s'ha formalitzat aquest mateix matí té bases jurídiques molt sòlides. Parlaríem de tres delictes: prevaricació, desobediència als tribunals i malversació de fons públics".

La història és sabuda: malgrat aquesta ordre, els fiscals de Catalunya no actuaven, la Fiscalia General de l’Estat va haver d’ordenar la presentació de la querella contra Mas, Ortega, Homs i Rigau i, al final, el fiscal general de l’Estat, que ja n’estava fins al capdamunt de Rajoy i el seu govern, va acabar dimitint.

No, en el 9-N, amb el partit al govern ordenant en públic el que havien de fer els fiscals, només hi ha venjança pel ridícul internacional que va fer el govern espanyol. Tan ridícul que aleshores es van inventar la reforma exprés del Tribunal Constitucional que dóna al tribunal unes excepcionals atribucions punitives. No, no és justícia, és venjança per l’enrabiada.

Per això, la petició de 10 anys d’inhabilitació per a Mas i de 9 per a Ortega i Rigau per desobeir el TC és una cacicada.

I és una cacicada dirigida contra qualsevol persona que hagi anat a votar el 9-N. Ahir a la tarda circulava un ‘hashtag’, que fins i tot va fer servir Ada Colau, que deia #9Nsomtots. I ja ho crec que som tots. Amb aquest judici el govern espanyol ens està dient als catalans que callem, que del nostre futur polític no se’n pot parlar, o només se’n por parlar com el govern digui. I ens diu que, si el desobeïm, ens enviarà els jutges. És un avís. Doncs bé, cada vegada que el govern espanyol digui: “Nosaltres no, és la llei”, haurem de recordar-los la seqüència de l’encara presidenta del PP de Catalunya en una exhibició de manipulació de la justícia.

Mirin, el PP està comptant les hores que falten perquè, gràcies a l’abstenció ordenada per Felipe González, el PSOE investeixi Rajoy, de manera que el PP està bastant calladet; no li cal parlar perquè l’explosió socialista és prou eloqüent. El cas és, però, que ahir Rajoy va treure pit. Per comparar la baralla tumultuària del PSOE amb la seva suposada bassa d’oli, Rajoy va piular:

Em sembla que s’estima massa, senyor Rajoy. Estabilitat, en un país que fa 9 mesos que no té govern després de dues eleccions?

Moderació? A quina moderació es refereix? A la de Bárcenas i els sobres? a la de les targetes ‘black’ de Rato? A la d’intentar posar un ministre dimitit com Soria al Banc Mundial? A un ministre d’Aznar com Matas a la presó? A tot el grup del PP de l’Ajuntament de València investigat per finançament il·legal? Que els estan jutjant a tots avui! Sembla que, davant dels diners, molta gent que vostè hauria hagut de controlar no va mostrar cap moderació.

Diu seguretat? Ho diu pel ministre que mana la policia, que es dedica a espiar adversaris polítics amb el seu coneixement?

Diu confiança? Confiança en què, senyor Rajoy? A mantenir un estat unit per la força. Si tingués confiança en vostè mateix i en l’Espanya que representa hauria vingut a Catalunya cada cap de setmana a demostrar que és millor que continuem sent el que som ara, una comunitat autònoma amb les finances intervingudes i amb un dèficit fiscal tan escandalós que fins i tot vostès el reconeixen en privat. Si tingués confiança no enviaria la policia i els jutges a guanyar el que vostè, a Catalunya, no sap guanyar a les urnes.

No, vostè no dóna estabilitat, ni és moderat, ni transmet seguretat, ni genera confiança. Una altra cosa és que aquesta aparença l’hi compra una majoria d’espanyols. Per descomptat, la majoria de catalans no ho fa, i això ho hauria de considerar una pista de la distància abismal que ens separa.