L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ni el rei a Barcelona ni metges a Madrid'

Avui sentiran dir que el rei Felip de Borbó no ha vingut a Barcelona perquè el govern de Pedro Sánchez no l’ha deixat venir. Sentiran dir que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en parlarà al discurs que ha de pronunciar a Barcelona davant els nous jutges. Si continuen estirant l’orella sentiran tertulians i columnistes esquinçant-se les vestidures i afirmant, amb dolor en les entranyes més patriòtiques, que (ho llegeixo a un diari d’avui) “Felip VI ha d’anar a Catalunya no malgrat el discurs del 3 d’Octubre sinó, precisament, a causa d’aquell discurs, que ja figura als annals de la defensa de les llibertats democràtiques dels espanyols”.

Perquè, esclar, si només fos això de no deixar venir el rei, rai, però és que Sánchez governa amb Pablo Iglesias i està tramitant l’indult dels presos del Procés. On s’és vist!

Felipe González, exponent prototípic de l’ideòleg de la concentració nacional, que tant li fa el PP o el PSOE -l’important és que caci ratolins independentistes catalans-, va ser entrevistat abans-d’ahir al diari argentí Clarín:“Volen substituir la monarquia, que no governa, que és representativa; la prefereixo a una republiqueta com alguns pretenen, d'aquestes que en diuen plurinacionals, i amb drets d'autodeterminació. Per tant, amb la llavor de l'autodestrucció d'Espanya com a estat nació i com a història. Jo estic radicalment en contra d'això. Amb les forces que em quedin i amb l'edat que tingui, ho combatré”.

Tenen el rei Joan Carles amagat, amb les butxaques plenes, esperen els 140.000 milions de la UE com el pa que mengen, han hagut d’empresonar els líders independentistes catalans, paguen amb fons reservats la destrucció de proves, però els incombustibles del 78 tanquen files per protegir els seus interessos en nom de la pàtria.

Mentrestant, s’acosten dies difícils. Aquí en tenen un tast: madrilenys manifestant-se a les portes de l’Assemblea de Madrid -enfadats perquè estan confinant els barris de classe treballadora on la majoria té un tipus de feina que no li permet teletreballar i viu en pisos petits- sent durament reprimits per la policia. La gent els cridava “Això no ho fèieu al barri de Salamanca”.

Sí, sí, avui sentiran que al rei no l’han deixat venir a Barcelona i algú repetirà allò d'“oigo patria tu aflicción”. Però el problema d’Espanya és a Madrid. La pregunta no és per què Felip VI no és avui a Barcelona sinó per què no hi ha més sanitaris a Madrid.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.