L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La gran confusió'

La Generalitat ha ordenat que es reprengui el sorteig dels ciutadans que han d’integrar les meses electorals per a les eleccions del 14 de febrer i, mentrestant, ja prepara un recurs contra la decisió presa ahir pel TSJC de suspendre el decret del Govern i mantenir el 14 de febrer com la data dels comicis.

I és que els magistrats van estimar les mesures sol·licitades per un ciutadà particular, un exmosso que ara exerceix d’advocat, Josep Asensio, que dilluns va impugnar el decret que endarreria les eleccions fins al 30 de maig. Per què les van estimar? Per una raó jurídicament òbvia: si no paraven ara el decret, corrien el risc que les eleccions ja no es poguessin celebrar el 14 de febrer. Ara la Generalitat presentarà recurs i ves a saber si ara la justícia li donarà la raó, atès que el tribunal no ha entrat en el fons de la qüestió i es torna a fer efectiu l'ajornament.

Per tant, aquest matí ens llevem sense saber exactament quan seran les eleccions, si el 14 de febrer o el 30 de maig. I aquesta confusió és el resultat de la suma de tres elements: una pandèmia que destrossa qualsevol calendari a qualsevol país; una feina insuficient de preparació del Govern, que sabia que per fer les eleccions durant l’hivern d’una epidèmia calia tenir a punt totes les mesures que garantissin que tothom podria votar (més dies, urnes mòbils, per exemple, que a la sortida del mercat –perquè la gent sí que sortim per anar a comprar– et trobessis una urna i votessis i te n’oblidessis, o el vot electrònic…), i una justícia molt ben disposada a decidir per la Generalitat les vegades que calgui, fins i tot a decidir celebrar unes eleccions en uns dies en què, segons els models de previsió, tindrem molts contagiats i molts malalts als hospitals i a les UCI. I, per tant, tindrem molta gent decidint que és més important no posar la salut en risc que exercir el dret a vot, que això és el que passarà, sobretot en la franja de la gent més gran, i això per no parlar del voltant de 200.000 persones que seran positives, moltes de les quals no hauran pogut votar per correu perquè el vot per correu es tanca deu dies abans de la data de les eleccions i quan haurà acabat el termini per votar per correu aquestes persones no sabran que són positives.

I aquí cal recordar que el País Basc i Galícia van ajornar la celebració de les eleccions sense cap obstacle jurídic. I que a Catalunya hi va haver consens entre els partits per ajornar les eleccions, excepte pel PSC, amb el ministre de Sanitat com a candidat. Això també provoca una gran confusió.

Diu avui el Sebastià Alzamora “que anem encadenant arbitrarietats i episodis ridículs, amb un deteriorament extrem no tan sols de la política i les institucions catalanes, sinó també d’un estat que utilitza la justícia com a instrument de revenja política”.

El resultat de la situació és que d’aquí tres setmanes i mitja potser hi ha eleccions. O no, i acabem votant al maig. Aquest és un altre moment baix de la nostra vida col·lectiva.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.