L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un govern, dos camins cap a la independència'
Els socis de govern encaren el camí cap a la independència de manera diferent. Gairebé incompatible. I això li fa la farina molt blana al govern espanyol
El president Torra i el vicepresident Aragonès han tornat a topar aquest cap de setmana a propòsit de l’acord d’Esquerra amb el PSOE per votar demà passat al Congrés una nova pròrroga de l’estat d’alarma.
El president vol gestionar l’ingrés mínim vital i tenir més marge de dèficit, però escrivim avui que les demandes de Torra i les que plantegen els seus socis, ERC, no són tan diferents. De fet, coincideixen en el fet que la Generalitat pugui gestionar els fons europeus anticrisi que arribaran a l’Estat, que és un punt que surt a l’acord ERC-PSOE. La diferència és que, per a ERC, cal arribar a pactes amb el govern espanyol i el seu acord amb el PSOE garanteix que l’estat d’alarma s’acabarà d’aquí dues setmanes com a molt tard i que el “retorn” de competències començarà abans i tot. Torra, en canvi, considera que l’acord entre republicans i socialistes suposa deixar Catalunya en una situació perjudicial almenys 15 dies més.
Aquest govern Torra-Aragonès ja estava acabat des del 29 de gener, hores després que el Parlament retirés al president Torra la condició de diputat d’acord amb el que havia ordenat la Junta Electoral Central. Aquell dia Torra va pronunciar la frase "La legislatura no té més recorregut polític", però com que els pressupostos ja estaven a punt de ser aprovats i feia tres anys que no s’aprovaven uns pressupostos a Catalunya, el president va anunciar eleccions en algun moment després d’aprovar-los. Però després va venir el coronavirus i el Govern altra feina ha tingut que pensar en eleccions.
Aquell dia de gener el president Torra va pronunciar una altra frase que és perfectament aplicable a la situació d’avui: "Aquesta setmana hem pogut constatar que els socis de govern encarem el camí cap a la independència de manera diferent".
I és així. Esquerra vol arribar a acords amb el PSOE i Unides Podem. Aspirar a ser el soci de referència. A fer avançar una legislatura en què creu que pot tenir un paper que la faci aparèixer útil als votants catalans. I més ara que hi ha milions de fons de crisi a repartir, i a Catalunya en poden venir, provinents de Madrid (uns 4.000) i d’Europa (més de 20.000 en 5 anys). Per això, Esquerra va quedar molt descol·locada fa quinze dies quan el PSOE va pactar amb Ciutadans. Perquè Esquerra troba en els acords amb el PSOE i amb Unides Podem a Madrid un espai ideològic pròxim, qui sap si la llavor d’un tripartit a Catalunya, segons com fossin els resultats de les eleccions.
Esquerra aspira a fer que la taula de diàleg que es tornarà a reunir al juliol, així que s’aixequi l’estat d’alarma, abordi una solució política per a presos i exiliats.
Junts per Catalunya manté totes les reserves sobre el fet que això sigui possible. La seva situació interna no és la de la unitat a partir del lideratge de Junqueras que hi ha a Esquerra. Torra està en retirada jurídica i política, Junts és un conglomerat de fragments i una de les diputades que s’entreveien com a candidates a la presidència, Laura Borràs, pot quedar descavalcada de la cursa perquè el Suprem ha demanat el suplicatori per jutjar-la en la que podia ser una nova intervenció del triangle informe de la Guàrdia Civil-fiscal Zaragoza-jutge Marchena contra una líder independentista pel fet de ser-ho.
Sí, aquesta setmana hem pogut constatar que els socis de govern encaren el camí cap a la independència de manera diferent. Gairebé incompatible. I això li fa la farina molt blana al govern espanyol.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.