L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Deuen ser immunes a la pandèmia'

La data de les eleccions està en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

De moment, el tribunal manté la data del 14 de febrer i com que s’ha donat 18 dies per anunciar la decisió definitiva, ens podem trobar que quan ho decideixi la campanya electoral ja estarà en marxa. O sigui, els partits es poden trobar que comencen la campanya i que al cap de pocs dies l’han de suspendre, i que tota la gent que havia de votar per correu ja hagi votat. De fet, des de l'estranger es podia començar a votar dimarts i el vot per correu s’iniciarà dilluns que ve. I si al final no es vota, els vots emesos per correu s’haurien de destruir per ordre de la Junta Electoral Central, com es va fer en el cas de l’ajornament del País Basc i Galícia.

Insisteixo: les eleccions són el diumenge 14 però poden quedar suspeses el dilluns d'aquella mateixa setmana, el dilluns 8. És seriós, això? No, és una vergonya, i una irresponsabilitat. I aquí és on mirem cap al ministre de sanitat, Salvador Illa, que dimitirà la setmana que ve, per venir a fer campanya, encara que després les eleccions es retardessin fins al maig.

Avui les UCI de mitja Espanya ja estan més col·lapsades que en la primera onada, i d’aquí dues setmanes els hospitals catalans poden trobar-se sense lloc per casos de covid-19. ¿Si ara les comunitats autònomes no poden avançar l'hora del toc de queda és perquè Pedro Sánchez i Salvador Illa no volen que Catalunya l’avanci a les vuit perquè aleshores no hi hauria eleccions? Si el ministre Illa continua fent tants equilibris entre la seva condició de ministre de sanitat i la de candidat del PSC, al final caurà del filferro.

En aquestes condicions, amb la pandèmia avançant i l’economia retrocedint, qui pot estar per la campanya electoral? I qui pot estar per anar a votar? ¿I la gràcia que et farà que et toqui ser membre d’una mesa electoral? ¿I que puguis ser castigat per no anar-hi, en condicions de pandèmia? Tot plegat és d’una manca de sentit comú que fa vergonya.

Donin per fets els nostres reconeixements habituals, i cuidem-nos nosaltres, perquè alguns dels que haurien de fer-ho es veu que són immunes a la pandèmia.