L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Justícia espanyola, el braç jurídic armat’

Suposo que s’entén el joc de mans que Marchena ha fet amb Junqueras, que el Tribunal Suprem ha fet amb el Parlament Europeu, que la justícia espanyola ha fet amb la justícia europea.

Segons la justícia europea, una persona que resulta elegida per Parlament Europeu n'adquireix la condició de membre des del moment de la proclamació dels resultats electorals i gaudeix des d’aquell dia de les immunitats reconegudes. En el cas de Junqueras, això va ser el 13 de juny. En aquell moment, Junqueras no estava condemnat (la condemna va ser a l’octubre) però estava sent jutjat. Al juliol, un cop es va acabar el judici, Marchena va preguntar al tribunal europeu si la immunitat regeix per a un acusat de delictes greus en situació de presó provisional per fets anteriors a les eleccions. A l’octubre, quan va condemnar Junqueras, hi va tornar, i li va preguntar a la justícia europea "Què faig amb aquest senyor que ja he condemnat". Al desembre li diuen que Junqueras tenia immunitat des del juny, i que si el volia mantenir en presó preventiva, havia de demanar permís al Parlament Europeu. I Marchena diu "Oh, mala sort, és que ara ja està condemnat, ja no està en presó provisional. No el puc deixar anar a Estrasburg".

Ignoro quin marge legal hi ha per fer res d’aquí a dilluns, que és el dia que esperen Junqueras al Parlament, ni tan sols sé què pot dir avui el Parlament Europeu, que s’hauria de pronunciar.

Aquest matí anaves a la web del Parlament Europeu, posaves el nom del parlamentari que buscaves i hi trobaves Oriol Junqueras i Vies. Igual que hi són Carles Puigdemont i Toni Comín, que dilluns sí que seuran als seus escons del Parlament Europeu.

En resum, Marchena ho va preguntar quan li va convenir i ho interpreta com li convé. Ja pot dir el que vulgui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I amb el president Torra i la seva inhabilitació per la pancarta pot fer ben bé igual.

Em sembla que és clar que estem davant d’un nou exemple del dret especial per a Catalunya que el Procés ha creat en la justícia espanyola. No és una exageració: recordin les paraules de l’encara president del Suprem, Carlos Lesmes, que havia de ser substituït per Marchena: “El fonament últim de tot el dret d’un estat és la unitat de la nació espanyola”. A partir d’aquí, el judici només va tenir una aparença de justícia, el delicte de sedició no s’aguanta, hi ha assassins que no els condemnen per 13 anys com a Junqueras, i no el deixem anar a Estrasburg. Tant és que cada vegada que la justícia espanyola treu el nas per Europa amb el Procés en surti escaldada.

Això porta a dos nivells de reflexió. Un de global: tenim un greu problema de cultura democràtica a la justícia espanyola, que s’ha convertit en l’exèrcit del segle XXI, en el braç jurídicament armat de la visió de l’”Espanya una” que la dreta disfressa d’Espanya constitucional. Per aconseguir-ho, PP i PSOE s’han repartit històricament l’elecció de càrrecs d’influència a la judicatura. Vull remarcar aquí que Marchena era el jutge que el PP volia posar de president del Tribunal Suprem per seguir controlant la sala segona des del darrere i guanyar les votacions per 21-0, tal com va dir el senador del PP Cosidó.

I l’altra reflexió és sobre l’1 d’Octubre i les seves conseqüències. Aquell dia l’estat espanyol va comprovar que havia perdut la legitimitat social per a, almenys, la meitat dels catalans. I que les pallisses d’aquell dia van provocar una vaga general que va anar molt més lluny de l’independentisme. En conseqüència, l’estat espanyol va prendre nota que només (o principalment) s’aguantava a Catalunya per la força. La força de la policia primer, i la dels jutges després. Ho diu avui Julià de Jòdar, escriptor, exdiputat de la CUP, en un tuit que hem publicat a l’ARA:

“La cosa d’avui amb Junqueras només fa que reforçar la importància històrica, la disrupció política i la rabiosa actualitat de l’1 d’Octubre. Allò va ser fer Política, fer Democràcia i fer Estat. Per això no claudiquen els jutges espanyols, què us pensàveu?”

No per sabut hem de deixar de recordar que per més diàleg que hi posi el govern espanyol, l’Estat és capaç, fins i tot, d’ignorar la justícia europea per impedir qualsevol canvi constitucional a Catalunya.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.