L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Barbaritat al Suprem'
Avui és el moment de dir que la justícia espanyola farà més profunda la trinxera que ha anat cavant si conclou que el president de la Generalitat ha de ser inhabilitat
Avui el Suprem fa la vista de la més que probable inhabilitació del president Quim Torra. I gairebé tot el que els podria dir sobre la qüestió, ho diu avui mateix el pres polític Jordi Sànchez en un tuit:
El que avui decideix el Suprem és una barbaritat. Plantejar-se inhabilitar un president per una pancarta que demanava el mateix que demana avui Nacions Unides és un despropòsit que ofèn la intel·ligència i atempta els drets democràtics.
I és que, com hem explicat a les claus del dia, el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries ha tornat a demanar a Espanya que alliberi els presos polítics.
En efecte, inhabilitar un president de la Generalitat per haver desobeït l’ordre d’una Junta Electoral de despenjar una pancarta que demana la llibertat dels presos polítics és un escàndol democràtic, només comprensible perquè es tracta de la justícia espanyola contra els independentistes. I em sap greu parlar en aquests termes absoluts, perquè hi ha jutjats que estan investigant policies de l’1 d’Octubre, però el nucli del poder judicial espanyol ha abandonat la balança i ha actuat com a última trinxera de la unitat d’Espanya. I el govern espanyol, el més progressista de la història, hauria d’impedir, si calgués amb un indult, aquest escàndol.
Dit això, ahir al Parlament, davant els grups de l’oposició i del soci de govern, Esquerra, que li demanaven eleccions anticipades, el president Torra va dir que no amb aquest argument que va exposar al socialista Miquel Iceta: “Vostè m’ha demanat eleccions, senyor Iceta. Pregunti als pares i mares que ara porten els nens a l’escola si la seva gran preocupació són les eleccions a Catalunya. O als autònoms que s’han quedat sense subsidi. O als comerços que han tancat. O a la gent que treballa als hospitals de Catalunya. O als mestres que comencen el curs. A tots aquells que no cobren l’ERTO o que l'ingrés mínim vital, ves a saber quan el cobren, si la seva gran preocupació són eleccions a Catalunya”.
És veritat això que diu el president Torra, però és veritat gairebé sempre: la gent, normalment, situem els nostres problemes personals, familiars o econòmics al número 1 de les nostres prioritats. Entre altres coses perquè no s’entén gairebé mai la política, per desgràcia, perquè perjudica la democràcia i impulsa el populisme i la ultradreta. I es podria girar l’argument presidencial: justament perquè la gent està pensant en l’àvia a la residència, en el nen a l’escola, en l’ERTO o l’atur, vol que els governants que se n’ocupen estiguin a ple rendiment i no en funcions.
Dir que la gent no ho demana no ens sembla un argument d’autoritat.
I, després, el problema de la desobediència de Torra és que la seva inhabilitació, per més que és escandalosa, no ens descobreix res de nou: ja ho sabem, que l’Estat ha perdut el seny amb Catalunya, no ho descobrim ara. I un altre problema és que el cas de la pancarta, per més escandalós que sigui, fa curt si es compara amb els policies pegant a la gent per anar a votar, els Jordis empresonats fa tres anys menys un mes, el judici als presos, la sentència per sedició, la denegació dels beneficis penitenciaris, que Puigdemont guanyés les eleccions a què l’Estat el va desafiar a presentar-se i després va amenaçar Roger Torrent si convocava el ple d’investidura (un altre debat és què hauria hagut de fer Torrent aleshores), les constants victòries judicials dels exiliats a Bèlgica, Escòcia, Alemanya i Suïssa... Sí, és el president, però el seu cas arriba quan ja sabem que ens estan aplicant un “¡A por ellos!”
Ahir el president Torra va dedicar el seu discurs a fer balanç de la feinada d’aquests mesos en la lluita contra la pandèmia. Per cert, a Madrid avui el risc de rebrot és quatre vegades més alt que el de Catalunya. Doncs va insistir que calia mantenir aquestes polítiques. Crec, ja ho vaig comentar ahir, que la continuïtat de les polítiques demana la continuïtat de les institucions. Amb tot, avui és el moment de dir que la justícia espanyola farà més profunda la trinxera que ha anat cavant si conclou que el president de la Generalitat ha de ser inhabilitat.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i per als exiliats, i que tinguem un bon dia.