Anàlisi Ricard Torquemada
Jordi Alba
Cada dia que passa deixa de ser un recurs per convertir-se en un element central de l’atac blaugrana. Apareix per sorpresa amb profunditat, dona sortida al joc per fora, és precís en l’última passada i, sobretot, domina algunes situacions concretes que generen riquesa a l’atac, com la infinita complicitat amb Messi i la connexió amb les desmarcades profundes de Luis Suárez a l’esquena dels centrals. És un lateral amb ànima d’extrem.
Esquena
Fins ara el Barça de Valverde havia controlat molt bé les transicions rivals, però ahir el Celta va fer molt mal cada vegada que es va desplegar amb la pilota a la contra. Les vigilàncies defensives no van ser efectives, els centrals no van anticipar bé en el pas endavant i hi va haver desajustos en les distàncies i les cobertures. L’emergència final va evitar més opcions del Celta, que va ser contundent en les rematades clares que va tenir.
Rematades
Bon atac, mala rematada. Curiosament un contrast en què sempre pesa més l’última fase de la part ofensiva. El Barça va atacar a un ritme altíssim, va tenir moments brillants i va alternar bé moviments des de la segona línia. Leo Messi va tenir minuts superlatius en què va repartir passades definitives i va fer rematades perilloses, però el Barça es va estavellar contra un gran Blanco i contra el desencert propi en la finalització. Atacar bé t’acosta a l’èxit, però rematar bé és el que et dona punts.