L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les taques de la ferida'

La setmana ha començat amb aquestes imatges insòlites d’un grup de gent empastifant amb pintura vermella la façana del Palau de la Generalitat. L’acció l’han reivindicat un grup de treballadors d’un bar de l’Hospitalet, que protestaven pel tancament del negoci per raons sanitàries. Diumenge farà un mes que estan tancats els bars i restaurants i això és la ruïna de milers de famílies. La protesta no només és legal sinó que és comprensible, les formes no, de cap manera. Però així estem.

Tampoc s’ha entès que fins a 588 persones entressin dissabte a la Sagrada Família a participar en la cerimònia de beatificació de Joan Roig, un jove de 19 anys que va ser assassinat el setembre del 36 per un grup anarquista a causa de la seva fe catòlica. L’arquebisbat diu que l’acte era legal perquè hi van anar 600 persones i el 30% de l’aforament de la Sagrada Família és de 900 persones, però en un moment d’obligacions, la celebració de la cerimònia era francament estalviable i argumentar que és legal, en un moment en què no es veu legítim, té els seus costos d’imatge.

I per afegir gravetat al moment, resulta que demà començarà a l’Audiència Nacional el judici pels tres únics supervivents del grup que va atemptar a la Rambla de Barcelona i a Cambrils l’agost del 2017.

I en les últimes hores, els Mossos d’Esquadra han publicat aquest vídeo en què aconsellen com ens hem de comportar en cas d’atemptat terrorista: corre, amaga't i avisa. Fa venir un calfred només de pensar de trobar-t’hi.

En aquest sentit, i al moment de començar la setmana, és impossible no referir-se a la victòria de Joe Biden, que no es va conèixer fins dissabte a la tarda, quatre dies després que tanquessin les urnes.

Les borses de tot el món han pujat aquest matí, fins i tot l’expresident republicà George Bush ha felicitat Joe Biden, i ja només queda Donald Trump per acceptar que ha perdut i que el 20 de gener deixarà de ser el president dels Estats Units. Tal com els deia la setmana passada, Trump ha topat amb l’estat de dret, que no podia consentir que una democràcia es convertís en una dictadura.

Hi ha un acord general que Trump se’n va però el trumpisme es queda, la vida vista en forma de ressentiment, conspiració i confort en la demonització de l’altre. En aquest sentit, està molt bé que Biden hagi parlat de curar i reconstruir. Ho podrà fer? ¿Ho podem fer, això, a les societats democràtiques occidentals? Ho dic perquè ni un candidat moderat i gran (per no dir vell) com Biden, ha sigut suficient per al gust dels conservadors, que, malgrat tots els episodis indecents de la presidència de Trump, l’han continuat votant. El trumpisme, la rebel·lió anticultura, anticiència, en part xovinista, en part racista, aquest festa de la divisió social prendrà altres formes, si les formes convencionals de la política no s’esforcen en donar-hi una resposta en forma de prosperitat per a tothom que se la treballi.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.