André Gomes, l’home tranquil que no genera consens

BarcelonaAndré Gomes no destaca gaire. A dins del club el defineixen com un “molt bon professional i bon paio”. Un jugador que treballa de manera metòdica, bon company sense ser mai el centre d’atenció. Somriu a les bromes, escolta atent, sap que li toca ocupar un rol secundari en un vestidor ple de caràcters forts, amb grupets com el sud-americà, que porta la veu cantant. Fora del vestidor tampoc destaca gaire. No és de cridar l’atenció a les xarxes, tampoc té aficions estranyes. “Ho té tot per tirar endavant, però li falta una mica de confiança en si mateix, és com si de moment ja li anés bé ser suplent al Barça”, es queixen des de dins del club.

André Gomes és l’home tranquil. S’entrena bé, té intel·ligència tàctica i quan juga amb Portugal sol fer-ho bé, tot i que aquesta temporada el seleccionador Fernando Santos, després de veure com perd ritme en ser suplent al Barça, també l’ha deixat a la banqueta en partits importants, com el que van jugar contra Suïssa en què els vigents campions de l’Eurocopa es van classificar per al Mundial de Rússia. Gomes, però, no aconsegueix generar consens al Barça. Criticat per part de l’afició i la premsa, té més bona imatge portes endins, tot i que molts cops, per valorar-ho, és parla més del seu potencial i no pas de fets consumats. Valverde el va fer jugar de titular contra l’Atlètic de Madrid, amb un rol similar al que havia tingut amb Luis Enrique, però la seva participació va ser, de nou, decebedora. Sense ser el pitjor, no va tenir cap mena d’incidència en el partit, i va confirmar unes estadístiques que parlen d’una mitjana de tot just 17 passades per partit, la xifra més baixa de tots els migcampistes. André Gomes pateix per entrar en joc i malgrat que de vegades juga bastant a la dreta, té una mitjana de dues centrades per partit.

Malgrat tot, Valverde el va mantenir al terreny de joc els 90 minuts, ja que calia donar descans a Iniesta i Rakitic, per exemple. El fet no haver jugat minuts amb Portugal va anar a favor de l’exfutbolista del Benfica i el València, que va mantenir la posició i no va desordenar l’equip, però no va saber fer mai el que sí que aporten homes com Deulofeu i Sergi Roberto: generar ocasions, trencar el partit, marcar diferències.

André Gomes viu la seva segona temporada al club i de moment sap que té corda per a estona. Valverde inicialment el va posar en un grup de jugadors que havien de passar un tall, i l’ha passat. Al gener el club té la intenció de ser protagonista altre cop al mercat de fitxatges, tot i que en aquesta ocasió especialment en el capítol de sortides, ja que cal seguir generar ingressos per mantenir en marxar una maquinària que necessita diners per preparar el projecte de l’Espai Barça, i per deixar de pagar tants diners en salaris de futbolistes. El primer nom de la llista, no és cap secret, és Arda Turan. El turc viu gairebé apartat, rialler i bromista en un vestidor on cau bé tot i que no s’hi acaba d’integrar del tot. Futbolísticament, Arda se sap fora del Barça, però allarga els mesos rebutjant ofertes i propostes. Per al Barça és un problema, ja que el seu preu de mercat no deixa de baixar, i costa trobar alternatives a tot el que no sigui que fitxi pel club en el qual es va formar, un Galatasaray on encara té cartell sobretot per qui va ser. I perquè va néixer a prop de l’estadi. El Barça no deixa de treballar per aconseguir un escenari que permeti vendre Arda sense regalar-lo, i segurament intentarà vendre un segon jugador, que tampoc seria André Gomes si no és que arriba una oferta espectacular.

En espera d’esdeveniments, Gomes sap que amb un calendari carregat, ara que torna la Champions i arribarà la Copa, seguirà tenint minuts per intentar, de mica en mica, deixa de ser el jugador intranscendent que ha sigut fins ara. El seu repte és deixar de ser un projecte i convertir-se en una realitat vestit de blaugrana.