Andrea Falcón: "No volem que ens posin cap sostre"
Entrevista a la jugadora del Barça
BarcelonaAndrea Sánchez Falcón (Arucas, Gran Canària, 28-02-1997) va arribar a Barcelona quan tenia només 15 anys. “La meva mare em va trucar des de la feina i em va dir que em volien per al Barça. Li vaig penjar pensant que em feia una broma”, recorda ara, divertida, amb 22 anys. Però no, no era una broma, i dels 15 als 19 anys va estar al club català, fins que el 2016 va fitxar per l’Atlètic de Madrid, amb qui ha guanyat la Lliga Iberdrola les últimes tres temporades. Ara ha tornat com una jugadora internacional i amb una progressió que sembla imparable. “Que si vaig dubtar de venir al Barça? És casa meva, vaig passar aquí l’adolescència i tinc molts amics i amigues en aquesta ciutat”, explica, exhibint l’energia pròpia d’algú que torna al club que estima. Falcón està quallant una gran pretemporada, que continua aquest dijous amb el duel de semifinals de la Copa Catalunya que les blaugranes jugaran contra el CE Seagull de Badalona (20.30 h, Esport 3). L’altra semifinal enfronta l’Espanyol i l’AEM de Lleida (18 h, Esport 3).
Com ha sigut el retorn al Barça?
Molt fàcil. Aquí vaig arribar sent una nena i durant els quatre anys que vaig ser aquí vaig aprendre molt, en tots els sentits, no només en el futbolístic, sinó també en el personal. La tornada ha sigut especial, amb moltes jugadores ja hi havia coincidit en la meva anterior etapa.
Has vist molta diferència de quan vas marxar a ara?
És cert que hi ha diferències, perquè el futbol femení està creixent a passos de gegant. Quan vaig arribar aquí el futbol femení començava a donar-se a conèixer, i avui dia ja està molt més professionalitat.
Els últims anys el Barça ha apostat fort per professionalitzar el futbol femení.
L’aposta del club és molt forta i ens està donant molt suport i confiança, el que necessita el nostre esport per seguir creixent. Ens posen facilitats perquè ens puguem centrar al 100% en jugar, mentre que anys enrere moltes jugadores havien de buscar altres feines. Club i jugadores anem de bracet.
¿Sentiu que heu d’estar a l’altura de les expectatives generades amb el creixement del futbol femení en general?
No sentim pressió, però sens dubte tenim un compromís amb tota aquella gent que està darrere nostre lluitant perquè avui dia siguem on som, tinguem les condicions que tenim i puguem jugar al nivell que ho fem. Nosaltres som la cara visible de tota aquesta gent que ha lluitat i lluitat per nosaltres: les jugadores que han lluitat anteriorment, la gent de les directives, les associacions que ens han ajudat… Nosaltres hem de respondre donant-ho tot al camp i fent que el nostre esport segueixi creixent. És un repte i un compromís.
L’Atlètic de Madrid també cuida el futbol femení. Veus molta diferència amb el Barça?
Pel que fa a la manera de treballar, tots dos són grans clubs. A l’hora de jugar sí que tenen una manera de fer diferent, com també es veu en els equips masculins dels dos clubs. Són dos clubs molt competitius que lluiten per la Lliga fins al final, i això és molt bo per al nostre esport. Altres equips, com el València o Llevant, també estan treballant molt bé. Els clubs s’impliquen cada cop més i això, al final, ens afavoreix a tots. No volem que ens posin cap sostre.
Com veus l’absorció del CD Tacón per part del Reial Madrid?
Ajudarà a fomentar la competitivitat, a tots ens agraden els clàssics Barça-Madrid o els derbis Atlètic-Madrid. Són partits que animen les aficions. Que els grans clubs de la Primera Divisió masculina apostin pel futbol femení és positiu per al creixement del nostre esport.
Pots jugar de lateral o d’extrem. Què prefereixes?
En una altra època t’hauria dit d’extrem, però ara no sé si deu ser per la maduresa [riu després de recordar-li que només té 22 anys] o què, però m'és indiferent. L’any passat vaig començar a fer la transició d’extrem a lateral i vaig jugar molts partits de lateral i, tot i que al principi em va costar una mica acostumar-hi, jo soc de córrer, i tenir tota la banda per pujar ja m’agrada i m’afavoreix. M’adapto al que necessiti l’entrenador.
Com va el treball amb el teu nou entrenador, Lluís Cortés?
Molt bé, ja hi havia coincidit en categories inferiors de la selecció catalana i ja coneixia la seva manera de treballar, la seva filosofia, el tracte amb ell… Crec que estem fent una pretemporada molt bona, en què hem fet molt bons partits [han golejat l’Olympique de Marsella i l’Arsenal i han guanyat el Montpellier].
Aquest dijous disputeu les semifinals de la Copa Catalunya.
És un trofeu i ens ho prendrem en la línia de tota la pretemporada, en què no hem valorat cap partit com si fos un amistós. Sortirem a donar-ho tot.
Sou les favorites.
En cap moment pensem en això. Toquem de peus a terra i sabem que hi ha molts casos en què un equip més petit pot guanyar-ne un altre de més gran. No es pot sortir a jugar un partit pensant que ja l’has guanyat només per l’escut que portes.
La Lliga és el gran objectiu de la temporada.
Al Barça el teu objectiu és lluitar per guanyar tants títols com puguis, però està clar que fa tres anys que no guanyem la Lliga i que és el moment que torni a Barcelona. A la Champions volem seguir fent història. Si ja hem arribat a la final un cop, per què no hi podem tornar? L’equip està mentalitzat que serà una gran temporada.
El club ha fet fitxatges de nivell.
La base segueix sent la mateixa i hi ha una plantilla increïble. És obvi que hi ha d’haver fitxatges, perquè els rivals també es reforcen. Hi ha un gran grup i cada cop estem més consolidades.
Què et sembla la filosofia de joc del Barça?
A mi m’encanta. Al final, a tot futbolista li agrada tenir la pilota i aquesta és la filosofia del Barça: jugar amb la pilota, marcar el ritme del partit, ser qui té el control… Jo crec que això és el que ens agrada a totes, i no pas estar defensant i esperar que falli el rival per fer un contraatac. Fa molts anys que el Barça té aquesta filosofia i ja es veu que funciona: els diferents equips del club, a tots els nivells, tenen molt bons resultats.
Per acabar, quina ciutat escolliries per viure, Madrid o Barcelona?
Les dues són grans ciutats, però Barcelona [riu]. He estudiat psicologia i et puc dir que l’adolescència és una etapa clau, i jo la vaig passar aquí, on vaig fer molts amics i amigues. A més, com a bona canària que sóc, Barcelona té platja i això sempre està bé, no? [conclou Falcón, divertida].