Anècdota, denúncia o exhibició?

Viure en una “societat de l’espectacle”, com diria el filòsof Guy Debord, té alguns inconvenients: ens revolucionem perquè una mare porta el seu nadó a la feina i oblidem fer-nos les autèntiques preguntes. ¿Hi ha polítiques públiques que garanteixin la llibertat de les dones per combinar la maternitat amb la carrera professional sense haver d’escollir? ¿Com són de coresponsables els homes en la criança? ¿Quina part hi ha d’interès real en la situació de les dones i les criatures i quina d’aprofitar un fet per sortir als mitjans o per menystenir l’adversari polític? Em temo que quedar-nos en l’anècdota tranquil·litza les consciències i anima la vida mediàtica, però no canvia les estructures ni té en compte l’arrel de la desigualtat.