Angela Davis: "No puc imaginar un món capitalista que no sigui racista"

Barcelona"¿Com pot ser que les manifestacions més nombroses d'aquests últims mesos contra el racisme, als Estats Units i arreu del món, s'hagin donat en el moment més perillós de la nostra història recent?", es demanava aquest dilluns al vespre Angela Davis, connectada amb el CCCB des de Califòrnia. "Perquè és un problema més global que mai", afegia.

Davis, una de les veus més reconegudes contra l’opressió i a favor de la justícia social dels últims 50 anys, autora d'assajos com La libertad es una batalla constante (Capitán Swing, 2017), va ser rebuda amb aplaudiments d'entusiasme tant per part dels espectadors que omplien el Pati de les Dones com dels participants a la taula rodona, tots ells activistes a favor dels drets humans i afrodescendents: Marra Junior, vingut des de Bilbao; Basha Changuerra, regidora de la CUP a Moià; Jeffrey Abé Pans, que ha coordinat recentment un volum sobre activisme negre a Espanya, i la moderadora, Isabelle Mamadou, que lidera les estratègies de l'ONG espanyola Moviment per la Pau (MPDL) al País Valencià. Davis va recordar que "la pandèmia de covid-19 ha afectat d'una manera desproporcionada les comunitats afroamericanes i indígenes" al seu país: "Son elles les que fan feines de cures, neteja i serveis que impliquen ser presencialment als llocs de treball. I també són elles les que tenen menys recursos".

Transformar la policia i les presons

La professora i escriptora va denunciar "el linxament fins a la mort de George Floyd" al maig i com les imatges que es van retransmetre arreu del món li recordaven "les execucions públiques, on la gent assistia amb menjar i beguda, com si anés de picnic". "Un cop més semblava que era un assumpte d'homes i prou –va dir–, però cal no oblidar que de vegades les víctimes també són dones, com va passar amb Breonna Taylor". Els fets van tenir lloc a Louisville, Kentucky, el 2016: tres agents de policia van irrompre a l'apartament que Taylor compartia amb la seva parella en una operació antidroga i li van disparar sis trets. També va denunciar l'assassinat de l'activista brasilera Marielle Franco el 2018.

"El sistema policial i el de presons estan íntimament connectats –va continuar Davis–. Transformar un bloc sense l'altre no té cap sentit. Aquesta transformació no vol dir eliminar-los, sinó reconstruir-los. En comptes de més violència, repressió i capitalisme, el que volem són més polítiques d'habitatge, laborals i educatives, més art i més amor". Marra Junior va preguntar a Davis sobre migracions: "Els mitjans ens mostren gent que arriba, però amaguen que desembarcar al país implica privar-les de llibertat als CIES". "La migració és el problema social i racial més important del segle XXI –va respondre Davis, amb contundència–. Cal recordar que els estats nació no són eterns. Són un producte del capitalisme burgès, i aquest no hi serà per sempre".

"Hi ha un cercle de violència que es mou des de les institucions penitenciàries i policials fins a les relacions personals", va explicar més tard a Basha Changuerra, després que li demanés per estratègies "per frenar les violències intracomunitàries". Quan Jeffrey Abé Pons va parlar del panafricanisme de W.E. Dubois i Maya Angelou, Angela Davis va destacar que, "en una etapa de neoliberalisme i capitalisme global, l'internacionalisme de la lluita racial és més important que mai".

"El capitalisme és perillós –va recordar al final de l'acte–. Els seus fonaments són el colonialisme i l'esclavisme. La riquesa està cada cop en mans de menys persones. No puc imaginar un món capitalista que no sigui racista. Si no busquem un model socioeconòmic basat en les necessitats en comptes dels guanys, la situació encara empitjorarà més".