Angela Merkel afronta la seva campanya electoral més difícil
BarcelonaA Berlín es respiren aires de canvi. L’olla a pressió política treu fum. El setembre de l’any que ve els alemanys aniran a les urnes per decidir si renoven la confiança en Angela Merkel o prefereixen un relleu a la cancelleria. Merkel opta a un quart mandat -té les de guanyar segons apunten les enquestes- i això la convertiria en la cancellera que haurà manat -si esgota els terminis- dos anys més que el fundador de l’Alemanya moderna, Konrad Adenauer, i el mateix temps que Helmut Kohl, el seu gran mentor polític.
Però aquest escenari aparentment estable en una Europa convulsa políticament es veu sacsejat per l’efecte de l’auge del populisme de dreta, el d’Alternativa per a Alemanya (AfD). Un fantasma alimentat per la crisi de refugiats, que ha donat ales al discurs xenòfob d’AfD. La cancellera Merkel, la que va imposar l’austeritat a la UE, afronta la campanya electoral més difícil de la seva carrera política.
Alternativa per a Alemanya
Un partit anti-Merkel que suma suport en cada elecció
Situat més a la dreta que els conservadors de la CDU/CSU, la coalició que lidera Merkel, l’AfD no para de créixer. Aquest partit populista ha obtingut guanys decisius en les diferents eleccions als Parlaments regionals que s’han anat celebrant els últims mesos. I les enquestes donen per fet que entrarà amb força al Bundestag l’any que ve.
“El missatge de l’AfD ha penetrat en totes les capes socials. Aquest no és el partit dels pobres o dels que tenen un baix nivell cultural. És transversal”, reflexiona el periodista Leon Stebe, presentador a la ràdio RBB de Berlín. “Els que voten a l’AfD ho fan decebuts, presos d’un sentiment d’injustícia, senten que el sistema no els ha tractat bé. Són gent més aviat gran però també hi ha molts joves que el troben un partit modern, davant dels partits tradicionals que no els atrauen”, alerta Eckart D. Stratenschulte, director de l’Acadèmia Europea de Berlín (EAB).
El que va començar com un partit contra l’euro i les ajudes als països del sud ara s’han convertit en un partit anti-Merkel. “Qui no pot veure l’actual cancellera, ja té un partit per votar”, sentencia Leon Stebe. L’AfD ha esdevingut un vot protesta contra ella i contra la política de portes obertes als refugiats, justament el principal cavall de batalla dels populistes de dreta, que han situat aquesta qüestió -la migració- al centre del debat de la campanya electoral.
L’oposició, esborrada
La Gran Coalició condemna els partits opositors a la marginalitat
Alternativa per a Alemanya s’ha convertit, a la pràctica, en l’única oposició -fora del Budestag ara mateix- a la cancellera Merkel. Amb la Gran Coalició que ha governat a Berlín els últims anys, el pacte entre els conservadors de la CDU/CSU i els socialdemòcrates de l’SPD, aquests últims han quedat difuminats en l’escena política. I els partits opositors dins del Parlament, bàsicament Els Verds i Die Linke, representen només un 10% dels escons. Difícil de fer-se sentir en aquestes circumstàncies. Més encara quan Merkel ha acabat assumint com a seus postulats propis d’aquests partits opositors, entre els quals hi ha el tancament de les centrals nuclears o una ambiciosa política de suport a les famílies. El seu lideratge enlluerna els alemanys, els que la voten i els que no. “Quan Merkel obre les portes als refugiats, això divideix la societat i molts dels que li donen suport per aquesta decisió, paradoxalment, no són votants seus”, diu Stratenschulte.
Quin pacte per governar?
La fragmentació aboca el país a un pacte quasi impossible
“El sistema gairebé bipartidista alemany, dos grans partits que s’alternaven al poder amb el suport d’altres de més petits, entra en crisi amb la irrupció d’AfD”, prediu el politòleg Frank Burgdörfer. La fragmentació al Bundestag farà necessàries coalicions gairebé impossibles per governar després de les eleccions del 2017. Fins i tot s’especula amb un pacte entre la CDU/CSU i Els Verds, pels punts d’encontre que tenen ara dues formacions suposadament als antípodes. També l’SPD podria intentar una entesa amb Els Verds i Die Linke, un partit amb una relació complicada amb l’SPD, un experiment arriscat que es prova justament ara a l’estat-ciutat de Berlín. Més difícil serà que AfD toqui poder en un país vacunat per la història -fins ara- contra la ultradreta.
