El tercer sector, en la cruïlla
El tercer sector social es troba en una situació ben difícil i de crisi interna inèdita. El seu posicionament a favor d’una societat civil forta, pluralista i socialment compromesa com a garantia d’una democràcia extensa i intensa, i com a expressió de progrés social i humà, està molt amenaçat per un mercat que s’ha fet més fort arran de les respostes donades davant la recessió econòmica i d’una administració que, lluny de ser el garant del que és públic, de la producció compartida dels béns comuns, es presenta cada vegada més com un sector independent i enfrontat a la societat civil. Una administració que corre el perill d’endinsar-se en l’apropiació burocràtica del que és públic, mitjançant la funcionarització de serveis que tradicionalment ha gestionat l’economia social.
Actualment el tercer sector ha perdut quota en la prestació de serveis públics davant les empreses amb afany de lucre globalitzades, que basen la baixada de preus -que reclama l’administració per sobre de la qualitat dels serveis públics- en uns suports que tenen en tercers països on paguen uns salaris de misèria. Però també ha perdut quota davant uns serveis que la mateixa administració prefereix gestionar burocràticament, en comptes de presentar la batalla per la qualitat i el pluralisme en la contractació de serveis.
També s’ha posat en qüestió el compromís cívic de la ciutadania, sota la forma de voluntariat, que ha fet la nostra societat més atenta i exigent alhora que solidària, amb l’argumentació juràssica i falsa que els voluntaris substitueixen contractes laborals.
La tasca de defensa dels drets socials que aporten les entitats denunciant situacions flagrants d’injustícia social que els poders i el mercat volien tapar -immigració, refugiats, persones sense sostre, malalts de sida i drogodependents, infància i gent gran maltractada, opressió de gènere, etc.- està sent amagada; molesta que de manera diferenciada al mercat i a l’administració emergeixi una societat civil plural i cohesionada.
I, encara més greu, aquests setges es produeixen en una situació en què la millora dels indicadors de creixement econòmic són coincidents amb un agreujament dels indicadors de desigualtats socials, de pobresa, d’expulsió veïnal i gentrificació a la majoria de les nostres ciutats. És a dir, incrementa la injustícia social justament quan el tercer sector, com a expressió de la societat civil i de la ciutadania solidària i autoorganitzada, és més necessari i útil que mai.
Davant aquesta situació de crisi social i de clars intents deliberats de debilitar el sector, la junta de la Taula del Tercer Sector Social s’ha trobat immersa en una lamentable lluita centrada en persones, impròpia i indigna dels valors propis de les entitats socials. Però, ja que s’ha produït, cal encarar-la en tota la profunditat, i no pot ser mal tancada amb un canvi de persones sense afrontar amb claredat quina ha de ser l’estratègia del tercer sector en un temps de gran crisi social i atac a la seva legitimitat.
Ho vaig patir en els meus sis anys de presidenta; hi ha forces internes que volen una Taula debilitada, que sigui una mera comparsa o acompanyament de les grans entitats i federacions, i els molesta una organització forta que sigui capaç de parlar com un sol actor plural però a la vegada potent i amb forta incidència política. Sens dubte, crec, i ara més que mai, que la Taula ha de representar el conjunt del sector social articulant i no substituint les seves quatre i estratègiques dimensions: (1) la qualitat en la producció de serveis a les persones sense afany de lucre, (2) la transformació del sentiment de compromís solidari de la ciutadania cap a l’acció efectiva del voluntariat, (3) la defensa dels drets socials de tota la ciutadania i de manera especial dels que no tenen encara vot, que poden ser oblidats per la democràcia representativa, i (4) la vertebració en xarxa d’entitats de diferent grandària per potenciar la seva capacitat d’incidir capil·larment en totes les situacions socials.
L’assemblea ha acordat avançar les eleccions i nomenar una junta gestora per aclamació. Es tracta de no tancar en fals la crisi de la Taula i obrir un procés de debat estratègic clar, ample, sincer i transparent, en què les candidatures representin amb claredat els diferents posicionaments de futur. Jo, que en cap cas em presentaré, optaré per la candidatura d’un tercer sector multidimensional i divers, però que sàpiga actuar com un sol actor per incidir políticament per una societat civil més forta, plural, solidària i capaç de contribuir decisivament en la lluita pels drets socials.
