Amb Ansu, el futbol és un joc de nens

BarcelonaAnsu Fati s’entesta en il·lusionar-nos. Malgrat que el seny ens impulsa a demanar prudència, perquè no deixa de ser un noi de 17 anys, ell continua fent caure defenses. I la seva rauxa el converteix en la gran esperança, en el jove que hauria de treure el Barça de la foscor, el que amb la seva rialla innocent esborrarà el record de Lisboa. En un any marcat pel dolor, el barcelonisme necessita una cara nova que permeti partir en dos l’any per deixar enrere la foscor dels primers mesos i il·luminar els últims. Sí, Ansu Fati ja havia debutat amb Valverde, però sembla que serà Koeman qui unirà el seu nom amb el del jove davanter d’arrels guineanes. Amb Koeman, Suárez se n’ha anat i el neerlandès prioritza Ansu a Griezmann. Quan va tocar sacrificar un membre del trident ofensiu per reforçar una defensa castigada per les targetes de Del Cerro Grande, Koeman va cosir galons a la samarreta d’Ansu traient-los de la de Griezmann, que continua sol.

En una era de titulars fàcils, de tendències efímeres a les xarxes i de debats que duren menys que un bon sopar, el Barça gravita entre els discursos apocalíptics per culpa de la mala gestió del club i els somnis d’un nou futur gràcies als gols d’Ansu. Potser és just que sigui així, encara que ens puguem equivocar afirmant que Ansu és l’escollit per ser el referent el dia que Messi ja no hi sigui. Molts joves, de fet, són una mica inconscients i Ansu potser no és conscient de la pressió que hauria de sentir a sobre. En comptes d’això, converteix l’art de marcar gols en un joc de nens. Com si encara jugués exclusivament per divertir-se, no pas per ego o per diners. Que duri. El Barça necessita sentir-se jove, alegre, desenfadat. I oblidar-se, de moment, que Ansu ja ha estat fitxat pel representant de jugadors més temut, Jorge Mendes, que ja deu preparar la factura del pròxim contracte.