Els antecedents d’Es-Satty no constaven als registres policials
Un informe dels Mossos redactat quatre dies després dels atemptats indica que no hi tenien accés
BarcelonaCada vegada se saben més detalls sobre els atemptats del 17 d’agost de l’any passat i els individus que els van perpetrar. Amb l’aixecament del secret d’una part del sumari judicial la informació pública sobre el cas s’ha multiplicat. Però en alguns aspectes més que contestar preguntes en planteja de noves. I on s’acumulen més interrogants és al voltant d’un personatge clau: l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, considerat el líder de la cèl·lula terrorista. Un informe de la unitat central d’informació exterior dels Mossos d’Esquadra, fet tot just quatre dies després dels atemptats, deixa clar que als policies no els constava que l’haguessin detingut mai. Com pot ser, si el 2010 l’havien condemnat per tràfic de drogues i s’havia passat quatre anys a la presó de Castelló?
L’informe de 118 pàgines es dirigia a l’Audiència Nacional amb data del mateix dia, en què una patrulla de Vilafranca del Penedès va matar a trets l’autor de l’atropellament massiu de la Rambla, Younes Abouyaaqoub. En l’apartat en què el document concreta la possible participació de cadascun dels implicats en els atemptats, s’hi diu d’Es-Satty: “Sense registre de detencions per cap cos policial”. Els agents dels Mossos poden buscar, per noms o números del document d’identitat, a la seva pròpia base de dades, però també poden fer cerques combinades a les de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El document indica que ho van fer però que no hi van trobar res. O bé els antecedents d’Es-Satty no es van afegir a la base de dades, o bé algú els va esborrar.
En aquell moment encara calia confirmar que Es-Satty era un dels morts en l’explosió accidental del xalet d’Alcanar on els terroristes fabricaven les bombes. Però entre la runa de l’edifici ja s’havia trobat una cartera amb la seva documentació i uns bitllets d’avió, a nom seu, amb destinació a Brussel·les, una ciutat que ja coneixia. Aquesta documentació fa difícil pensar que els policies s’equivoquessin a l’hora de fer la cerca.
La Guàrdia Civil i el CNI segur que sabien que Es-Satty havia passat quatre anys a la presó de Castelló, perquè l’havien visitat quatre vegades entre l’abril del 2012 i el mateix mes del 2014, poc abans que sortís del centre penitenciari. A més, quan era entre reixes estava especialment vigilat: segons el diari Levante el nom d’Es-Satty estava inclòs al fitxer d’interns d’especial seguiment, l’estricte règim FIES, que preveu més mesures de control.
Radicalitzat des de feia temps
A la presó Es-Satty ja dirigia les pregàries dels altres musulmans, com si fos imam. Ho va dir a la Guàrdia Civil un home que havia passat dos mesos tancat amb ell. També va assegurar que no el veia com un radical i que “es comportava com una persona normal”. Però un altre testimoni, que està protegit, va explicar als Mossos d’Esquadra que havia conegut Es-Satty a la mesquita de Vilanova i la Geltrú el 2008, quan hi feia d’imam, i que tenia un discurs radical. “Parlava de la guerra i dels conflictes a l’Afganistan; donava suport a l’Estat Islàmic i a la necessitat de col·laborar-hi”, diu un informe de la policia catalana sobre les declaracions d’aquest testimoni. Un altre home, un musulmà convers que va conèixer Es-Satty a Castelló just quan acabava de sortir de la presó, va afirmar que va dirigir algunes de les pregàries nocturnes del Ramadà en una mesquita de la zona i que l’havia intentat adoctrinar. “A poc a poc i d’una manera subtil va anar parlant-li de temes de la jihad i li deia que estava bé i la defensava”, diu la declaració que consta al sumari. “També van començar a veure vídeos sobre el Daeix a internet”, va explicar el convers a la policia. Va concretar que es tractava de vídeos “molt radicals”, de “decapitacions i similars”. “Abdelbaki justificava aquestes accions -recull el sumari- i li deia que s’havia de fer alguna cosa aquí a Espanya, referint-se a dur a terme atemptats i accions semblants”.
¿Pot ser que ni la Guàrdia Civil, ni el CNI, ni el seguiment especial que es fa als presos FIES detectessin que Es-Satty s’havia radicalitzat? I si ho havien detectat, com és possible que no en fessin cap seguiment? O com a mínim, per què no van avisar els Mossos? Així potser hauria saltat l’alarma quan va començar a fer d’imam a Ripoll. Com va explicar ahir aquest diari, tampoc va saltar cap alarma quan Es-Satty va començar a parlar “obertament” al micròfon de la mesquita de “la lluita armada de la jihad, per la qual s’havien de matar els infidels”, segons va declarar la germana de Driss i Moussa Oukabir, l’un detingut pels atemptats del 17-A i l’altre mort a l’explosió d’Alcanar.
Després de complir la sentència i fer entrevistes amb la Guàrdia Civil i el CNI, el 2014 Es-Satty va sortir de la presó. Un jutge li va perdonar “per arrelament” l’expulsió que havia ordenat la Subdelegació del govern espanyol a Castelló i, abans de passar per Ripoll, va passar per Bèlgica. Allà va cridar l’atenció i un policia belga va demanar en un correu informal a un col·lega dels Mossos si en sabia res. El policia català li va dir que hi havia una persona amb el mateix cognom, però de nom Mustafà, que havien arrestat el 2006 a Vilanova i la Geltrú en l’operació Xacal contra el jihadisme. El que no sabia és que a l’imam de Ripoll també l’havien investigat l’any abans per aquest cas, i que fins i tot li havien punxat el telèfon. Tampoc sabia que havia passat per la presó de Castelló.