L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ara és Alemanya qui diu a Llarena que no hi ha rebel·lió'

Aquesta és una anàlisi d’urgència de la notícia que hem sabut aquest matí a quarts de dotze: el Tribunal de Schleswig-Holstein ha admès extradir el president Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics. El tribunal alemany ha descartat l’extradició per rebel·lió i sedició.

Resposta ràpida a algunes preguntes:

¿Puigdemont serà traslladat immediatament a Espanya? No. La policia alemanya no detendrà Puigdemont i li respectaran la llibertat de què ara gaudia en territori alemany, la major part dels dies en territori de Schleswig-Holstein, excepte quan mantenia alguna reunió a Berlín.

¿Es pot interposar recurs? Sí. I si, com sembla, els advocats de Puigdemont ho fan, ho faran amb la convicció que els recursos tindran un recorregut llarg, perquè, cito una font, “el Tribunal Constitucional alemany té totes les garanties d’independència judicial”.

¿Com valora l’entorn de Puigdemont la decisió d’extradir-lo només per malversació? Cito una altra font: “Força bé, perquè cau definitivament l’acusació pel delicte de rebel·lió i aquesta situació ha de tenir efectes molt importants per als presos polítics”.

I és que aquesta és la gran conseqüència de la decisió de la justícia alemanya d’avui. ¿Com s’ho farà la justícia espanyola per acusar Puigdemont, el president, només per malversació, i tots els altres per rebel·lió i sedició? Més encara: ¿com pot tenir nou polítics i líders socials a la presó per un delicte de què no podrà acusar Puigdemont? Ja es veu que això no s’aguanta i hi hauria d’haver una excarceració immediata. Què més ha de dir Europa a Llarena perquè deixi de forçar la presó preventiva, perquè deixi d’acusar per delictes inexistents?

I, atenció, perquè l’acusació de malversació no està gens fundada. Recordin que Rajoy va dir al febrer, en una sessió de control al Congrés, responent a preguntes de Rivera: “No se gastó ni un euro del FLA en el referéndum ilegal del 1 de octubre”. I que Montoro va dir a l’abril a ‘El Mundo’: “Yo no sé con qué dinero se pagaron esas urnas de los chinos, ni la manutención de Puigdemont, pero sé que no con dinero público”.

Per tant, la decisió d’avui és una mala notícia per a Llarena i la seva instrucció creativa de rebel·lió sense armes i malversació sense diner públic. No m’estranyarà que algú digui que és “una bufetada”, perquè ho és. I ves a saber si és una bufetada de la justícia alemanya en dos temps, perquè la vagi paint. Primer, ara li diu que només li enviarà Puigdemont per malversació i, més endavant, després dels recursos, potser li diu que no li envien.

Finalment, tothom posa l’accent en la independència dels tribunals alemanys, però si fem una lectura política de tot plegat tenim que la justícia del país més important de la UE, Alemanya, no veu ni rebel·lió ni sedició, no deté Puigdemont, ja veurem si l’acaba extradint i, per tant, obliga la justícia espanyola i la gossada mediàtica assedegada de venjança a abaixar els fums. Si Alemanya volia desescalar el conflicte, sens dubte que la seva justícia hi acaba de contribuir.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.