Brots, disciplina i pobresa

Com que sembla que ens compensa més buscar culpables que trobar solucions, cada aparició d’un nou brot de covid-19 ve acompanyada del corresponent “és que la gent fa el que vol”. Doncs no és l’observació que faig al metro o l’autobús, a Barcelona, on veig tothom, sense excepció, fent servir la mascareta i procurant mantenir les distàncies recomanades fins allà on l’hora del viatge permet. Una altra cosa són les condicions sanitàries generals en què vivim. I ja fa temps que sabem que les desigualtats socials acaben traduint-se en desigualtats en salut. Qualsevol que hagi vist les arribades d’autobusos a la ciutat de Lleida en els últims temps sap que en baixaven moltes persones al límit de la pobresa a la recerca de feina. I aquestes persones no tenen, per exemple, aigua corrent a disposició les 24 hores del dia per fer un acte tan senzill i necessari com rentar-se les mans.