L'anàlisi d'Antoni Bassas: « Calvo: "Alemanya ens va advertir que alguns tipus penals sonaven estranys"»

És molt interessant el que està passant amb aquesta proposta llançada pel govern espanyol de revisar el Codi Penal per rebaixar les penes pel delicte de sedició. El primer a parlar-ne, se’n recorden?, va ser el vicepresident Pablo Iglesias, que va preparar el terreny quan va dir allò que la justícia espanyola, quan ha sortit a Europa a demanar extradicions per sedició i rebel·lió, s’ha trobat que li han dit que no a Bèlgica, al Regne Unit, a Alemanya i a Suïssa.

Dilluns en va parlar el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en declaracions a TVE, on també justificava el canvi per adequar el Codi Penal espanyol als que hi ha per Europa. Pedro Sánchez: “Tota aquesta crisi ha demostrat una cosa: que tenim un Codi Penal que no correspon a l'època que ens ha tocat viure a Espanya. Que no tenim delictes homologables al que passa en altres països europeus. Però aquest serà un debat que s'haurà d'obrir al Congrés de Diputats”.

Esclar, la dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles, PP, Ciutadans i Vox, han dit que s’hi oposaran, al Congrés i al carrer, perquè rebaixar el delicte de sedició equivaldria a indultar Junqueras per la porta del darrere, perquè el canvi de llei penal l’afectaria de manera retroactiva, com sempre passa amb la llei que és favorable al sentenciat –és a dir, el Suprem estaria obligat a reduir les penes als presos polítics i fins i tot podria beneficiar els exiliats, als quals han volgut portar a Espanya per aquesta delicte–. O sigui, que Junqueras no estaria inhabilitat els 11 anys que li queden de compliment de la pena. Els tres partits nacionalistes espanyols i els seus cors mediàtics han dit que Sánchez planteja una reforma per complaure Esquerra, que això és una amnistia encoberta, que això seria la “reforma Junqueras”, i que Sánchez sigui valent i els indulti.

Vejam, és evident que el govern de Sánchez s’aguanta sobre una plataforma de suports al Congrés precària perquè està repartida, i és probable que si Sánchez estigués governant amb Ciutadans, com volia, o amb l’abstenció del PP, com pretenia, ara no estaria parlant d’això. L’actual govern espanyol necessita la distensió amb Catalunya. Però també hi ha un motiu de sentit comú: per més flamenca que es posi la justícia espanyola, la veritat és que dos anys i tres mesos després d’haver marxat de Catalunya, Puigdemont, Comín i pròximament Ponsatí són eurodiputats, i si ara fos el cas de demanar a Bèlgica i a Escòcia l’extradició de tots tres, és probable que les justícies d’aquells països tornessin a dir que no. Ja poden anar dient el PP i el neofeixisme parlamentari que això son pactes ocults amb Esquerra. Potser s’haurien de preocupar més de no quedar en evidència Europa. Per tant, després d’Iglesias i de Sánchez, ahir hi va tornar la vicepresidenta Calvo.

"Alemanya ens va advertir que alguns tipus penals sonaven estranys". Aquí ho tenen: cada vegada que hem dit que el delicte de sedició es va crear a Europa per poder empresonar manifestants i que avui, en l’època del dret a la manifestació, era una antiguitat, i cada vegada que hem dit que una rebel·lió sense armes és una contradicció, perquè sense armes no hi ha rebel·lió, estàvem dient el que ara, amb la boca petita, comença a dir el govern espanyol: anar per Europa parlant de sedició (ntx) “sonava estrany”.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.