L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cospedal, Villarejo i el superagent Chipolino'

En les últimes hores hem sabut que María Dolores de Cospedal, l'ex secretària general del PP, es va reunir amb el comissari Villarejo en secret (“Ahora que Mariano no está”) a la seu del Partit Popular al carrer Génova de Madrid. Avui, un portal anomenat ‘Moncloa.com’ ha publicat informació nova que demostra que Cospedal va preguntar a Villarejo com anaven les investigacions de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la Policia Nacional, com ara en el cas dels 'papers de Bárcenas' o la trama Gürtel.

Segons aquest portal, Cospedal va demanar a Villarejo informació sobre un ‘pen drive’ que la policía va prendre al comptable de Correa, el cap de la trama Gürtel. Villarejo, durant la reunió, diu a Cospedal: "Hem fet tot el possible per trencar el 'pen drive'".

Això no és tot: a la conversa, Cospedal i el seu marit van encarregar “trabajos puntuales sobre temas” a Villarejo. Cospedal va preguntar ahir als periodistes, amb el seu millor somriure: "Per què he d'estar preocupada?”

Sí, té raó, és possible que Cospedal no s’hagi de preocupar per res, probablement perquè ella mateixa deu haver rebaixat el seu llistó ètic a un punt tan baix que troba normal reunir-se amb un un policia en actiu, un servidor públic, d’amagat, a la seu del partit, per preguntar-li què sap i què no sap la policia de la trama de corrupció que infecta el partit del qual ella és secretària general. Un policia conegut per traficar amb informació i gravacions. Un policia que avui és a la presó, des de la qual continua embrutant tot el que toca. Entenc Cospedal. Per què hauria de tenir problemes de consciència si al cap i a la fi n’hi ha al PP que estan molt pitjor? ¿Si hem vist entrar a la presó Rato, Zaplana, Matas, tres ministres d’Aznar o Bárcenas, el tresorer d’un partit que va pagar en negre les reformes de la seva seu?

Què podem esperar de Cospedal, que es va empassar una broma telefònica segons la qual Puigdemont era un agent secret dels russos que es deia Chipolino? Cospedal, que donava lliçons sobre el Procés i deia frases solemnes com ara: “Cuando hay algunos que quieren sobreponerse a la ley, termina la democracia y comienzan las dictaduras”. Per a ella, l’opacitat de les clavegueres de l’Estat i les màfies dins la policia. Per als altres, tot el pes de la llei.

Insisteixo: ja sé que després de la pluja de casos de corrupció que ens ha caigut al damunt, la reunió de Cospedal amb un policia corrupte ja no sembla notícia. Però ho és, perquè afecta una política que va ser ministra de Defensa i que amenaçava implícitament amb l’exèrcit tots els que ella deia que volien trencar l’Estat. Qui trenca l’Estat aquí, si no qui trafica amb informació reservada obtinguda de manera il·legal? O sigui, que Cospedal pot estar tranquil·la i amagar-se darrere del somriure cínic que li coneixem de tota la vida. O de Casado. Tots dos poden somriure i donar lliçons de tot?

Mentrestant llegim que la Fiscalia elevarà a rebel·lió l’acusació al major Josep Lluís Trapero. Un home íntegre que va preservar la integritat d’un cos policial en temps molt complicats enfrontat a penes de fins a 30 anys. Rebel·lar-se democràticamnet contra aquest estat corrupte és un imperatiu cívic.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.