Un detall amb poca importància

Potser és un detall que ja no té cap importància, això de deixar morir la taula de diàleg, sobretot perquè estem molt tocats amb el virus i només faltaven els rebrots, i no a la tardor, no, sinó al juliol! Però, per més amoïnats que estiguem, en aquest país encara hi ha centenars de milers de persones que en algun moment del dia tenen un pensament pels presos polítics, els exiliats, per tota la passió i la il·lusió de l’1 d’Octubre, per com la gent va salvar el match ball del 21-D, per com es va rebel·lar contra la sentència... Aquestes persones van veure el president de la Generalitat rebent el president espanyol a Palau amb els Mossos presentant armes. I van veure la reunió de la Moncloa, bilateral. Potser no n’esperaven gaire, perquè les negociacions de debò són secretes o almenys discretes, però diàleg era una bandera d’aquí. Ara ni això, malgrat que centenars de milers de persones es pregunten en silenci, cada dia, què se n’ha fet, d’aquelles flors.