La dignitat, d’una vegada per totes

Si la via penal no arreglarà res i si la via penitenciària ho està espatllant tot, on és la via política, Espanya? Enlloc. Per què? Perquè amb pandèmia o sense pandèmia, Catalunya sempre pot esperar, mentre pagui i calli. L’Estatut pactat a les Corts i votat a les urnes es pot recórrer, la sentència del TC pot trigar quatre anys, les manifestacions milionàries m’entren per aquesta orella i em surten per l’altra, que més de dos milions de persones votin al 9-N és inútil, i que hi tornin l’1 d’Octubre és un problema d’ordre públic que s’arregla amb violència policial, s’aprofita per convertir una Corona amb problemes en salvadora i es transforma en delicte i en presó per a escarment general. Si el basament últim del dret a l’estat espanyol és la unitat d’Espanya, que el fonament últim de la política a Catalunya sigui la dignitat, d’una vegada.