L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Eleccions en ple judici: ¿és possible una majoria independentista més gran encara a Catalunya?’

Una persona que va estar present ahir durant tot el dia a la sala on se celebrar el judici em deia que corrien dues brames. Una, que Marchena no semblava gaire satisfet amb el nivell exhibit pel fiscal i l’advocada de l’Estat fins ara, especialment durant l’interrogatori a Joaquim Forn. I l’altra, que els partidaris que hi hagi condemnes dures creuen que Marchena està en un mode tan garantista que se li escapen detalls com ara que Oriol Junqueras va fer un míting sense que ningú el tallés ni el repliqués, amb l’agreujant que era un míting televisat per decisió de Marchena.

El judici només ha començat, però aquestes dues primeres jornades han constatat un gran nivell de les defenses, clarament més àgils, més modernes, en comparació amb l’actuació clàssica del fiscal, l’advocada de l’Estat i l’acusació particular de l’extrema dreta.

Actuació clàssica però caducada com una llauna del 2013. Que el fiscal parli de “set cotxes devastats” i a continuació ho negui evidencia els problemes que té per sostenir les acusacions de rebel·lió i de sedició.

En el camp independentista, la declaració de Junqueras va ser com una pujada d’endorfines. La metàfora de la cadira que Espanya deixa buida a la taula de negociació contenia una veritat essencial: que allò que no fa la política ho ha de fer la justícia, i dic que és una veritat essencial perquè fins i tot alguns jutges ho lamenten.

Mentrestant, Pedro Sánchez ha convocat eleccions.

El 28 d’abril vol dir que la campanya electoral se celebrarà en plena Setmana Santa.

Abans d’anunciar la data, Sánchez s’ha marcat un llarg míting en què ha parlat de Catalunya, implícitament quan ha que dit que “fora de la Constitució, res”. Sánchez ha intenta fer allò que cal fer abans d’unes eleccions, que és fixar de què van, quina és la pregunta. I la seva pregunta és “¿Quina mena d’Espanya volem?”, pregunta que Sánchez no es faria si no fos per Catalunya. El PP i Ciutadans es fan la pregunta: “¿Qui és més dur amb Catalunya?” Veurem qui té més força per imposar-la.

Les eleccions es desenvoluparan en ple judici. ¿És possible una majoria independentista més gran encara a Catalunya? Aquesta seria una altra pregunta per a aquest divendres.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.