Si t’emportes feina per al cap de setmana
Un amic meu va fer anys i, com que es tractava d’un aniversari rodó, va convidar més de cent persones a bufar les espelmes amb ell. Es tracta del tipus més popular de la colla, hiperactiu, conversador (no calla), responsable, culte, sensible i, després d’algunes dècades, ha fet amics a cabassos. Quan va ser l’hora del pastís va agafar el micròfon i ens va preguntar: “Sabeu en què noto que em faig gran?” No, no treguin conclusions apressades. Va explicar que tota la vida ha marxat de cap de setmana amb la cartera plena de papers de feina per treballar, però els últims anys, quan torna el diumenge a la nit no ha tocat la cartera per res i, ara ve el millor, no se sent gens culpable. El meu amic s’ha fet gran i savi. Ha descobert que hi ha molt poques coses urgents. Per a mi que si segueix aquest règim viurà molts anys més. I tot això que hi sortirem guanyant els que som al seu costat.