Entre la Coca-Cola i la Pepsi-Cola

L'endemà del debat Trump-Biden em pregunten com és possible que en un país de 328 milions d'habitants i un talent que omple la llista de premis Nobel, l’aspirant a substituir el president fatxenda sigui un senyor que aviat farà 78 anys i en porta vora 50 en la política. La resposta és el sistema, que és el que paga les campanyes i vol saber amb qui es juga els diners. El mateix sistema que impedeix un debat públic en condicions sobre la sanitat pública o el canvi climàtic, perquè la televisió depèn de la inversió publicitària de les farmacèutiques o les petrolieres o el complex militar industrial. Derrotada l'URSS, el pensament polític del país s’ha decantat tant cap a la dreta que un nord-americà mitjà ha sentit milers de vegades que sanitat pública i comunisme són sinònims. Per això, quan venen les eleccions sovint han de triar entre la Coca-Cola i la Pepsi-Cola.